Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de gener de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Rei Blanc que enguany s’ha encarregat de repartir els regals als infants de Manresa també va ser un nen petit que esperava amb delit l’arribada dels Reis Mags. Aleshores, quan aquell infant menut d’ulls verds es resguardava dins el llit del fred de l’hivern, somiava en obrir un paquet ben embalatjat d’un Scalextric. Cada any ho escrivia a la carta, però Ses Majestats no li van dur mai. Van optar per un Ibertren, la versió
low cost. No era el regal sospirat però aquells vagons en miniatura van omplir moltes hores d’esbarjo i, al final, n’estava content.
És el principal record que guarda de la nit de Reis com a nen al costat d’una foto en la qual es veu ell assegut a la falda del Rei Negre. No mira a càmera sinó al rostre de Baltasar. Diu que li va semblar reconèixer-hi al seu pare. Va ser un pensament fugisser, i va trigar temps a esbrinar que certament ho era, el seu pare.
La nit de Reis és màgica perquè juguem a ser el que no som. Col•lectivament creiem que tres personatges arribats de terres llunyanes reparteixen en una nit milers de joguines a les llars de la ciutat després que l’alcalde els doni la clau que n’obre totes les portes (algú ja deu tremolar d’inseguretat només de pensar-hi!).
Aquell nen que es va conformar amb un Ibertren va rebre la passada nit de Reis el seu millor regal. Abillat per a l’ocasió -i sense l’anell reial que va perdre a la primera llançada de caramels!- el Rei Jordi Ribot va desfilar per la ciutat i va quedar captivat per la mirada fascinada dels infants que el creien màgic de debò. Per un moment va saber què senten els líders de rock o els jugadors de futbol quan són aclamats pels seus fans.
Va fer el recorregut, encisat, intentant mirar directament als ulls de tots els infants que podia. L’acompanyava dalt de la carrossa la seva filla, que feia d’àngel. La nena el fitava en silenci. Sense fer preguntes. A casa no se’n va poder estar i li va demanar si havia estat ell qui feia de Rei. Ara ja vestit de pare li va dir la veritat, que sí, que havia rebut dies enrere una trucada de Ses Majestats que li demanaven si podia donar-los un cop de mà perquè estaven molt enfeinats, i que ell havia acceptat. A la seva filla Clara se li va il•luminar la cara. Estava orgullosa que entre tants homes els Reis haguessin triat el seu pare! Li va jurar i perjurar que no ho explicaria a ningú. Guardeu-nos el secret.
