Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de novembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Cada dia, per ràdio, televisió, articles de premsa..., escoltem mil arguments polítics sobre com ha de ser la pregunta del nostre referèndum, nombre de preguntes, nombre de respostes possibles, i si no aquells altres i els de més enllà que afirmen que no hi haurà pregunta. Sembla ser que algú ens hagi dit: va nois, a fer bullir l’olla! I a partir d’aquí que tothom opini!
La diversitat d’opinions és saludable en un país democràtic com el nostre, però amb aquest rum-rum permanent de parers de tota mena, és fàcil que aquella gent que viuen amb incredulitat tot aquest procés dubtin. Dubtin de tot, i si més no, també, que abans de canviar l’any puguem tenir una formulació clara d’una pregunta. Senyors, més fe amb el Parlament de Catalunya. És la cambra legislativa de tots els catalans i catalanes! Quan s’aprova un text al Parlament, aquest tira endavant. Per tant, només fa falta esperar, amb la benaurança que també sabem fins quan haurem de fer-ho.
Suposo que només a un pas que l’Estat espanyol embogeixi encara més i que el poble català es pugui pronunciar lliurement a les urnes, és fàcil polititzar el fet més senzill de tots, que és demanar què vol la gent. No calen estudis profunds ni massa retòrica política per saber què demana, ara ja, la majoria del nostre poble. O potser el que espanta és el redactat descafeïnat que pot resultar del diàleg de totes les forces polítiques provant de trobar el consens amb “l’ordre i les paraules” que han de servir per demanar la voluntat d’independència del nostre país?
Hem de confiar en les forces polítiques que ens representen. Tothom sap la responsabilitat que això comporta. Després de 300 anys i amb els passos ferms i segurs que estem fent, no podem qüestionar que del Parlament de Catalunya, que representa a tots els catalans i catalanes del nostre país, no en surti una pregunta clara, única i concisa.
Ens quedarà encara per després conèixer els següents passos i com ho farem tot plegat. Haurem de continuar sent pacients. Les informacions, tal com ara, aniran arribant de mica en mica. No podem obviar el fet que cada dia que passa, l’enuig del Govern espanyol va en augment, és més crèdul amb tot aquest procés i menys maniàtic davant de qualsevol ofensiva. Beneït sigui aquest desembre, però també de la mateixa manera i tenint en compte el joc brut que pot fer el Govern espanyol, hem de posar atenció ara més que mai en els mesos que vindran. Com deia la Pilar Rahola en un dels seus recents articles, no podem anar més amb el lliri a la mà.
