Aquesta informació es va publicar originalment el 9 d'octubre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Si Manresa tingués mar les coses ens anirien millor. L’avorrida grisor que ens acompanya malgrat les propostes urbanístiques acolorides —com el mural de l’accés a la passera de les Escodines, per posar un exemple— perdria intensitat amb la força de les onades. La blavor i la salabror desvetllaria les ànimes més ensopides que gambadegen mirant més el terra que no pas el cel. La ciutat es diria Manresa de Mar i potser només pel nom ja atrauria més visitants que no pas ara, tot i els plans turístics fallits dels successius governs municipals. Ni la imponent Seu de Manresa ni el pas miraculós de sant Ignasi per la capital bagenca han aconseguit culminar, fins ara, les expectatives.
M’agrada imaginar-me una Manresa diferent perquè imaginar és de franc i de les elucubracions més estrambòtiques apareixen, a voltes, les millors idees. Potser el que em passa, senzillament, és que estic acostumada a associar el mar a la diversió, a l’oci, a les bones estones. Una amiga que té la sort de viure des de fa pocs anys en un poble marítim em deia que “treballar vora el mar és com viure sempre de vacances.” Quan plegues, pots relaxar la mirada i la ment mirant l’horitzó. Quina envejeta em feia sentir-la parlar!
La nit del 28 de setembre, tot passejant per la Shopping Night, degustant un gelat de menta i xocolata, vaig traslladar-me a la imaginària Manresa de Mar. Feia una nit calorosa, de ple estiu tot i ser a l’arrencada de la tardor, la música sonava per tot arreu i a l’aire es respirava ambient de festa. Vaig passejar sobre el ciment dels carrers reservats al trànsit rodat. Quin plaer saltar-se els límits de les voreres, veure com els vianants s’apoderaven de l’espai públic que esdevenia el lloc de trobada i d’intercanvi que hauria de ser sempre.
Foto: Xavier Serrano
La iniciativa potser no va equilibrar el balanç d’ingressos i despeses dels comerços participants i estic segura que cal una reflexió profunda de l’organització per revisar les activitats paral·leles. Però, al marge dels canvis que calguin introduir, seria un encert que la Shopping Night s’incorporés al calendari manresà. Els botiguers la necessiten per vendre —per descomptat— però també la ciutat per alimentar un intangible: l’estat d’ànim.
L’endemà a la tarda, un dels globus blancs enormes que encara engalanaven el carrer de sant Miquel es va despenjar empès pel vent i va voleiar Plana avall. El meu fill de 5 anys va córrer a empaitar-lo i el va fer rodar i rodar una bona estona pel Born i el carrer Nou. Va ser un regal inesperat, literalment caigut del cel, que va perllongar un dia més el somni de la Manresa de Mar. No feu massa soroll, sisplau, a veure si dura l’encanteri.
