Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de maig de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els antecedents són recents, comencen el gener d’enguany quan des de l’Agrupació de Convergència al Bages es decideix crear la Comissió “Convergents del Bages per a la Independència”. Sense ser una sectorial dins del partit. perquè com a tal no està tipificada en els estatuts, és la primera iniciativa pionera dins l’àmbit convergent amb la paraula independència com a insígnia. En el precís moment que ho vam donar a conèixer, dins de l’Agrupació hi van haver més de 80 adhesions de militants com mai s’havia vist al nostre partit al Bages amb cap altra comissió o sectorial. La comissió neix amb objectius clars: fomentar el sentiment independentista dins i fora del partit i compartir-lo amb altres entitats i associacions independentistes per, conjuntament, treballar per aconseguir la plena sobirania nacional. Necessitem avançar cap a una majoria social que s’adoni que la independència és l’únic camí pel progrés de Catalunya. Hem de treballar per convèncer a qui encara no ho està i fer perdre la por a qui no s’atreveix a manifestar-se obertament.
Convergència, com a partit nacionalista, no tant sols no pot quedar-se al marge de la voluntat del nostre país, sinó que, per la confiança que ha rebut en les últimes eleccions a nivell local i nacional, té l’obligació de liderar també aquesta aspiració de país. En aquest cas, com a militants del partit majoritari que governa Catalunya, tenim la responsabilitat d’exercir aquesta pressió tant dins com fora del partit. El dia de la constitució formal de la Comissió a la sala Silenci el mes de març passat, vam convidar Jordi Turull, portaveu del Grup Parlamentari de CiU al Parlament de Catalunya, i li vam demanar, explícitament, que fes avinent al Parlament la creació d’aquesta comissió i de la ferma i decidida voluntat de treballar per assolir la independència de Catalunya. No només va ser un símbol, va ser un altre granet de sorra. L’endemà, érem notícia als mitjans de comunicació locals i també a La Vanguardia: quelcom es començava a bellugar. Pocs dies després, altres agrupacions de Convergència de les comarques veïnes s’interessaven per la creació d’aquesta comissió i fins i tot agrupacions de Barcelona ciutat. Amb això vull dir que, tot i que encara ens queda molt camí per recórrer, la voluntat independentista s’escampa com una taca d’oli.
Personalment, em costa entendre la gent que critica la iniciativa amb l’únic i trist argument de...‘és que sou convergents’. Ningú ha entès encara que la independència no és patrimoni de cap partit? Ningú ha entès encara que es pot ser independentista i portar corbata i talons? Ningú s’ha adonat que l’ independentisme a Catalunya és la voluntat d’un poble i només l’aconseguirem des de la unitat? Alguns ens volen fer creure que l’ independentisme és només d’uns quants i que només surt de les seves boques. No ens enganyem ni ens deixem enganyar, l’ independentisme efectiu no ha d’entendre de partidismes ni de protagonismes polítics, representa quelcom superior, la defensa de la nostra identitat, la nostra cultura, la nostra llengua...la nostra nació. Catalunya és dels catalans. I algun català pot vetar-ne a un altre pel simple fet de no pertànyer al mateix partit polític que el seu? Algú és més independentista que algú altre per voler arribar al mateix objectiu per camins diferents? Doncs no, Catalunya la defensarem els catalans i ningú més. No fem com sempre. Primer, junts hem de fer-nos nostre el país, i, després, les opcions polítiques ja tindrem temps de fer les propostes per a governar-lo.
