Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de setembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les vacances són una molt bona època per descansar, sí. Però si sortim de Catalunya i viatgem per Espanya, ens carregarem de més raons per ajudar a convèncer a molta de la gent que avui encara no creu en la necessitat del procés independentista. M’explico: el turisme a determinades regions d’Espanya és una classe magistral pro independència.
Aquest estiu he decidit anar a Galícia. Una terra fantàstica, paisatges preciosos, un gran viatge per als amants del bon menjar,...Galícia m’ha encantat. Terra eminentment lligada als recursos naturals i d’economia de sector primari. Dit això, perquè una cosa no treu l’altra, enmig de la meva emoció turística, també hi havia una mescla d’al•lucinació constant. Feia molt de temps que no veia tantes autovies, túnels, ponts, aqüeductes i carreteres de doble i triple carril per anar a pobles de desenes d’habitants o, amb molta sort, de pocs centenars. Les carreteres amb un lleuger pendent, ja tenen el carril lent, i quan dic totes, és totes! Vaig creure que era el destí perfecte per a un viatge de final de curs d’una promoció d’enginyers de ponts i camins. I per si això fos poc, treballen, encara ara, en ampliar la xarxa d’infraestructures. Hi treballen cada dia, dissabtes i diumenges també! Encara es veu maquinària pesada i camions d’obra a dojo, elements que avui, a Catalunya, ja són del tot residuals. Certament és curiós de veure, i en tot cas, el meu missatge no és que no me n’alegri pels gallecs, no, és que jo també vull el mateix per al meu país, que la carretera de Manresa a Barcelona, per exemple, és la mateixa de tota la vida o que aplaudim amb les orelles pel desdoblament de l’Eix Transversal quan aquesta infraestructura a Galícia fora de tres carrils en cada sentit de circulació, molt més i millor senyalitzada i, això també, sense cap radar de control de velocitat. Si després de centenars de quilòmetres en trobéssim un, ens adonaríem que està senyalitzat amb escreix i que si et sancionen per excés de velocitat, és que estàs badant de veritat! El més curiós de tot plegat és que per les carreteres i autovies gallegues hi circulen quatre cotxes a una velocitat mitjana de 50 o 60 km/h!
Ara, això sí, el cor se’t paralitza quan vas a la Ciutat de la Cultura (Cidade da Cultura) a Santiago de Compostel•la. Res del que ja ara pugui explicar es podrà assimilar a tenir al davant aquell monstre: 141.800 metres quadrats de formigó, ferro, vidre, tot recobert amb pedra..., quelcom increïble. El projecte de construcció es va iniciar el 1999 i el 2013 el Parlament gallec va aprovar una moció defensada pel BNG en què instava la Xunta a paralitzar les obres. La Ciutat de la Cultura encara ni tan sols ha arribat al 40% de la seva execució, el pressupost s’ha més que disparat, i les obres, de moment..., continuen.
Hi ha un altre aspecte esfereïdor en referència a la memòria històrica. No hi ha un sol poble que no mantingui encara l’Avenida del Generalísimo o l’Avenida de Manuel Fraga, i ningú es trasbalsa amb les pintades a les parets que diuen: “
Franco vuelve”. Tot plegat, sense paraules.
He d’acabar l’article i encara hi ha tant a dir, de Galícia. És un bon destí turístic, el menjar, boníssim arreu, i els preus, envejables. Els accessos també són bons, hi ha l’opció d’arribar-hi per l’Autovia del Cantábrico, per cert, tota gratuïta amb infraestructura d’últim model, en què estan treballant també a ple ritme. En definitiva, fantàstic! Recomanable per a aquells catalans i catalanes dubitatius amb el procés independentista de Catalunya i que necessitin una petita mostra de quin país podríem tenir si fóssim amos dels nostres diners.
