Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de juny de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa un mes escàs que s’ha presentat per fi l’avantprojecte de llei coneguda com a “llei d’emprenedors”. A falta que s’esmeni en el seu tràmit parlamentari, comentarem quins són els seus aspectes més destacats, a fi i efecte de donar suport bàsicament a aquelles persones amb ganes d’emprendre, en aspectes tan diversos com la fiscalitat, el finançament i el foment de la iniciativa emprenedora, entre d’altres.
No hi ha cap dubte que la mesura més important d’aquest paquet legislatiu és la creació del règim especial anomenat “l’IVA de caixa”. Des del meu punt de vista, aquesta mesura, més que fomentar l’esperit emprenedor, fa desincentivar l’esperit desemprenedor de qui ja té un negoci. A partir de l’any 2014, aquesta mesura permetrà a les empreses que compleixen uns determinats requisits acollir-se voluntàriament a aquest nou règim, que consistirà bàsicament en ajornar l’ingrés de l’IVA a les arques públiques fins que aquest no hagi estat efectivament cobrat dels clients, i no en funció de la data de la factura com fins ara, independentment de si s’ha cobrat o no. Seguint amb l’aspecte fiscal, aquelles societats de nova creació tributaran durant els dos primers exercicis que tinguin beneficis per un 15% d’aquests, en lloc de fer-ho al tipus habitual de societats, que sol oscil•lar entre el 20% i el 30%, en funció de les característiques empresarials. En el mateix sentit, i pel que fa als autònoms que iniciïn la seva activitat, se’ls estableix per al mateix període de temps una reducció del 20% en els rendiments nets a declarar davant la hisenda pública pels seus beneficis en l’IRPF. Així mateix, s’establirà l’exempció total a tots aquells que optin per capitalitzar la seva prestació d’atur en la modalitat de pagament únic, que fins ara s’estava exempt només parcialment fins a 15.500 €, havent de tributar per l’excés.
Pel que fa al finançament empresarial, cal destacar que també s’incentivarà l’inversor de proximitat “business angels” i capital llavor, per tal d’estimular l’inversor particular a participar temporalment en empreses noves o de creació recent, impulsant dos aspectes: per una banda, la possibilitat d’aplicar en el seu IRPF una deducció del 20% de la inversió en la quota estatal, i per l’altra, en arribar el moment de sortir de la societat, i en cas que hi haguessin plusvàlues, aquestes quedarien exemptes de tributació com a guany patrimonial en l’IRPF, sempre que se’n fes una reinversió en una altra societat de nova creació.
En cas d’arribar a situacions financeres certament complicades, i amb el pretext de reduir el risc personal, es preveu la creació de la figura de “l’emprenedor de responsabilitat limitada”, que no haurà de respondre amb el seu habitatge habitual dels deutes adquirits en l’àmbit professional fins al límit de 300.000 €, a partir dels quals sí que respondria. En aquest punt, cal puntualitzar que l’immoble no sempre quedarà blindat, ja que cal tenir en compte que això no s’aplicarà quan el deute s’hagi contret amb alguna administració púbica. També es modificarà la llei concursal i es premia amb una “segona oportunitat” en les situacions de concurs, tot afavorint un mecanisme de negociació extrajudicial del deute àgil i eficaç. Caldrà estar atents, si es dóna el cas, i veure si realment aquests dos adjectius es podran arribar a complir en aquests processos, que de per si solen ser llargs i complexos.
També es crea la “societat limitada de formació successiva” que permetrà, a tot aquell que decideixi adoptar la forma jurídica de societat mercantil per desenvolupar la seva activitat, no haver d’aportar d’entrada els 3.000 € mínims inicials, necessaris per a constituir-la. La mesura permet iniciar l’aventura societària amb un capital per sota de l’esmentada xifra, i segons es vagin aconseguint beneficis s’anirà ampliant el capital a partir d’aquests, i fins a assolir la xifra legal mínima necessària. Seguint en el foment de la creació de societats, s’intenta complir la vella promesa d’agilitzar la creació d’empreses mitjançant finestreta única, amb models simplificats i telemàtics, tot plegat amb la intenció de sortir d’una vegada per totes de la cua d’Europa en aquest aspecte.
Per últim, hi ha un àmbit que a curt termini no tindrà un impacte directe, però sí que el veig necessari de cara a les futures generacions d’emprenedors. El govern es compromet a fomentar l’esperit emprenedor en l’àmbit educatiu tot incorporant objectius específics en aquesta matèria en totes les etapes educatives. És clau que ja des de la infància s’inculquin valors, competències i habilitats emprenedores, fins a dia d’avui oblidades majoritàriament pel sistema educatiu, especialment en els nivells més inicials.
