Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de juny de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El creixement del comerç electrònic comporta inevitablement canvis en l'àmbit socioeconòmic que afecten tots els nivells (internacional, nacional i local). Aquests canvis generen més competència entre els negocis tradicionals i els sorgits a partir de la denominada “nova economia”. Si bé podríem considerar que el comerç electrònic té una sèrie d'avantatges i beneficis que poden ser útils per al comerç local, no és menys cert que la venda a internet també li comporta una sèrie de desavantatges.
En primer lloc, internet ofereix fer transaccions de forma global a través de les diverses companyies de comerç electrònic que hi ha a la xarxa. Aquest fet, a més de reduir les barreres de penetració de competidors en el mercat local, pot suposar una considerable reducció dels preus, que genera més competitivitat amb el comerç local tradicional. Per descomptat, els negocis locals també poden beneficiar-se del fet que el comerç electrònic permet estendre els productes a altres mercats i oferir d'aquesta manera diferents possibilitats per captar nous clients. No obstant això, els estudis fets fins ara indiquen que, en general, el comerç local està poc preparat per treure avantatge d’aquest fet.
D’altra banda, cal considerar també els efectes nocius de l’ús en el comerç electrònic en la mateixa comunitat. I és que, des d'aquesta perspectiva, el comerç a la xarxa pot generar un impacte local negatiu, per exemple, un increment en la taxa d’atur de determinats col•lectius. A més a més, convé tenir molt present que l’èmfasi del comerç electrònic ha estat sempre centrar-se més en les transaccions i en els costos econòmics que representen per a les empreses i els consumidors, i deixar de banda els aspectes més relacionats amb les problemàtiques socials que l’extensió del seu ús pot generar.
Cal considerar també que els negocis locals solen prestar més atenció als mercats llunyans que als pròxims. Aquest fet ha de tenir-se ben present, atès que la distribució no és aliena al lloc on es fabrica el producte. De la mateixa manera, també és molt important tenir en compte que les estratègies de negoci desenvolupades a partir dels avantatges del comerç tradicional i les que ofereix el comerç electrònic semblen la combinació més adequada. En aquest sentit, el comerç electrònic oferiria tota una sèrie d’avantatges respecte al comerç tradicional: Ampliació del mercat potencial; menys necessitat de comptar amb grans infraestructures o espais físics; disminució d'intermediaris; automatisme en les transaccions, amb la consegüent reducció de costos per mà d’obra; ajustament ràpid als preus del mercat; personalitzar la informació als consumidors; obtenir un feedback gairebé immediat del mercat; oferir productes complementaris a través d’enllaços; accés als productes les 24 hores del dia sense costos addicionals, i informar exhaustivament els consumidors, evitant d'aquesta manera la devolució de productes.
De la mateixa manera, hi ha les suficients evidències empíriques per suposar que la millor estratègia de desenvolupament per als negocis locals no és ni en el comerç electrònic ni en el negoci tradicional, sinó en una sàvia combinació d’ambdós models. No obstant això, un dels problemes més greus que té el comerç local per utilitzar el comerç electrònic és la seva incapacitat per distribuir els productes a gran distància. A més a més, moltes empreses locals no poden assumir els costos que suposaria invertir en pàgines web interactives (i que, en definitiva, són les que generen més atractiu de cara als consumidors).
La conclusió sembla òbvia: els negocis locals haurien de centrar-se més en els mercats locals, a partir d’estratègies diferencials basades en el coneixement de l’entorn abans de llançar-se a la conquesta de mercats més allunyats. Així, el comerç local hauria d’aprendre a treure profit de la presència física dels negocis tradicionals quan el mercat està clarament ben definit i ben delimitat en una àrea geogràfica determinada. Des d’aquest punt de vista, els negocis locals coneixen –gairebé sempre de primera mà– què desitgen els seus consumidors. Per tant, resulta lògic pensar que el comerç local, en primer lloc, ha de fidelitzar el mercat local i no deixar-se portar per l’eufòria dels usos del comerç a través de la xarxa, entabanant-se en aventures certament arriscades a la recerca de mercats llunyans (i per tant, més desconeguts).
No obstant això, la realitat és implacable. I el que aquesta dictamina és que, en general, el comerç local sol estar mal preparat per competir amb les companyies de comerç electrònic en la xarxa, quan del que es tracta és de distribuir productes fàcils de transportar. Assegurar-se el mercat local abans d’invertir els recursos en altres mercats és una tendència que no tots els petits negocis consideren. A més a més, cal tenir present que, dels negocis locals que operen en la xarxa com a norma general, solen sobreviure només aquells que dediquen els seus esforços a complementar les activitats pròpies del comerç tradicional amb certes pràctiques sorgides del comerç electrònic.
D'aquesta manera, la utilització d’estratègies comercials pròpies del comerç local i del comerç electrònic resulta ser la perspectiva més adequada per fer front a la competència derivada dels negocis translocals basats únicament en el comerç electrònic. I és que no hem d’oblidar que el comerç tradicional també ofereix una altra sèrie d’avantatges respecte del comerç electrònic, com la generació de confiança o les relacions personals cara a cara entre client i empresa local, que ben bé poden convertir-se en puntals d’estratègia de negoci.
