Francesc Serra Sellarés és el nou director dels Serveis Territorials de Cultura de la Catalunya Central i vicepresident de la Comissió de Patrimoni, és llicenciat en Humanitats, doctor en Història Moderna, especialista en la Guerra de Successió a Catalunya i investigador de genealogies i masos de la Catalunya interior. Del 2005 fins al 2021 ha treballat com a professor d’institut en diferents centres de la comarca: Moià, Navarcles i Artés, i també al Lluís de Peguera i al Pius Font i Quer, de Manresa.

El nostre temps recent està marcat pel coronavirus, però, des que la humanitat s’organitza en societat i les persones conviuen en nuclis, les malalties infeccioses i contagioses han tingut una gran importància i s’han convertit en protagonistes de la història. El 1348 la pesta negra va causar 2.600 morts entre els 5.000 habitants censats a Manresa i el 1854 el còlera va provocar 1.529 defuncions a la ciutat. La covid-19 n’ha causat 323 des de l’esclat de la pandèmia.

El confinament és una mesura higiènica i sanitària molt antiga. Les ciutats medievals tancaven els portals d’accés per aïllar-se de les epidèmies i que els virus mortífers es limitessin a la població autòctona, que, si convenia, amortallaven i cremaven per tallar els focus de contagi de soca-rel.

El passat 2 de febrer es va fer una taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino, sobre "Les epidèmies a Manresa".

El divendres 25 de gener de 1946, l’endemà de la festa de la ‘Liberación’ de la ciutat, segons la visió de les autoritats franquistes, va començar la primera vaga general important de la Dictadura, protagonitzada majoritàriament per les obreres de la Fàbrica Nova. Aquest inici d’any se n’han complert 75. La majoria d’historiadors estan d’acord a considerar-la la primera gran vaga en contra del feixisme espanyol.

Enguany s’escau el centenari del naixement dels pintors Josep Vila Closes i Ramon Salisi, dos dels exponents més destacats de la pintura manresana de postguerra.

​El teixit social manresà té persones significatives, sovint massa oblidades. La nòmina és llarga i diversa. En la història recent de tots els pobles i ciutats –també a Manresa i al Bages– hi ha persones que han estat significatives en el desenvolupament cultural, dins i fora de l’àmbit local, i que sovint resten oblidades en la desmemòria col·lectiva.

Josep Portabella Pons és enginyer industrial manresà, ara jubilat, especialitzat en el sector elèctric. Amb la Guerra Civil la família es va instal·lar a Barcelona, però els estius de la postguerra els passava a la casa familiar de la Morera on jugava amb els Gallifa de la Noguera. Va treballar al laboratori de La Electricidad, de Sabadell, amb llicència de la suïssa Oerlikon, i després a Asea Brown Boveri (ABB). Des del 1978 viu a Moralzarzal a la Sierra madrilenya. El seu besavi, Manuel Portabella, va comprar la fàbrica dels Panyos el 1866.

Fa dos anys i mig parlàvem de les farmàcies centenàries que hi ha a Manresa i aquest mes fem un cop d’ull a una dotzena de botigues, la majoria també amb cent anys o més d’història, i la resta amb més mig segle d’existència.

El passat 2 de desembre es va fer la taula rodona sobre el tema “També han fet història”, dins del cicle Temes del Pou, a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino.

Jacint Corbella Corbella és metge investigador de contaminació alimentària, de responsabilitat sanitària i professional, expert en toxicologia, estudiós de la història de la medicina i impulsor de la historiografia mèdica catalana. Membre de diferents d’institucions acadèmiques del país, durant trenta anys ha estat director de la revista "Gimbernat". Va ser cap del servei de Toxicologia de l’Hospital Clínic i, des del 1976, director de l’Escola de Medicina del Treball de la UB.

Entre les estampes quotidianes de la Manresa de fa vint, trenta o quaranta anys s’ha anat desdibuixant i esgrogueint la brillantor de les botigues tradicionals dels carrers del Born, de Sant Miquel, d’Urgell...

El passat 7 d'octubre es va fer la taula rodona sobre el tema “Botigues amb història”, dins del cicle Temes del Pou, a la Sala d'Actes del Centre Cultural del Casino.

El II Saló Industrial Artesà de Manresa i Comarca es va fer del 29 d’agost al 8 de setembre, al passeig del Riu, fins a l’esplanada de l’hotel Pere III, encara en construcció, amb una exposició a l’antiga estació dels Catalans a Manresa Riu.

Disset anys, alguns divuit acabats de fer, era l’edat dels nous soldats llevats de les places, dels carrers i dels primers aprenentatges. Arrencats de la família amb un plat d’alumini, els coberts, una cantimplora i una flassada, i cap al front amb pocs dies d’instrucció i encara feta, de vegades, sense contacte amb cap mena d’armament. Alguns, molts, van ser morts, ferits o fets presoners calçant encara les espardenyes amb què van sortir de casa. Aquest any, els biberons que encara són vius compleixen cent anys.