Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de maig de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
CRÒNICA-CONCERT. El grup valencià va passar per la Sala Stroika en la seva última gira abans de retirar-se del món de la música, en un concert que repassà la trajectòria de la banda del País Valencià.
El 1993 va començar l'aventura musical d'un grup de joves d'un institut de València. Durant aquests 20 anys, Obrint Pas ha fet molt més que bones cançons. "Hem lluitat per la nostra llengua, per la música i pel que creiem", va afirmar el cantant Xavi Sarrià en l'actuació d'ahir. En tota la nit no es van cansar d'agrair el suport que han rebut tant del públic com dels organitzadors de concerts o el seu equip tècnic. La seva humilitat és exquisidament agradable i menys fàcil de trobar en el panorama actual del que a hom li agradaria.
El concert va durar poc més d'una hora i mitja. Obrint Pas va satisfer el públic amb forces temes del seu últim àlbum, "Coratge", i amb altres que feia molt temps que no interpretava com "Amb tu". Van començar molt encertadament amb la cançó "Coratge", una de les més conegudes. I des del principi el públic va aixecar el puny ben enlaire i va interactuar gratament amb el grup. També es va deixar veure alguna estelada. I la veritat és que tothom va viure amb emoció el concert. Obrint Pas és d’aquelles bandes que contagia l’energia i la força de la seva música, on són sempre presents la gralla i l’acordió, que els diferencien d’altres ritmes. Va ser especialment apoteòsic quan Sarrià i els seus van decidir encadenar els temes "Som" i "La flama", dues cançons mítiques de la banda. L’ambient de festa popular que sempre han defensat va omplir desmesuradament la sala Stroika fins a fer-la vessar d’eufòria.
Les paraules de lluita i reivindicació tampoc van faltar-hi. Els teloners, el grup Kòdul, ja havien desplegat una pancarta que deia: “La Sèquia som tots. No ens faran fora” i els membres d’Obrint Pas van sumar-se a la protesta. De la mateixa manera van repetir el seu homenatge habitual a Guillem Agulló, assassinat per uns militants feixistes l’any 93. I van parlar de la seva retirada. “No sabem si el vaixell d’Obrint Pas tornarà a salpar mai més”, va dir Miquel Gironès, graller de la banda. Però Xavi Sarrià es va encarregar de recordar que si bé no els trobaríem sobre els escenaris, els trobaríem sempre a les barricades. I com no podia ser d’una altra manera, l’espectacle va acabar amb "Barricades" i un solo de gralla i guitarra a tall de comiat. Amb concerts com els seus encara és possible somiar amb un món millor i tenir ganes de lluitar per aconseguir-lo.
Obrint Pas tocant ahir a la nit a la Sala Stroika Foto: Mònica Angla
