Bruixeria

No sabem si ha estat la vèrbola inestroncable —exemple de diccionari— de Josep Vives la que ha acabat convencent Xavier Gabriel, propietari de La Bruixa d’Or, perquè invertís en el bàsquet manresà a fons perdut. En tot cas, cal agrair la filantropia d’aquest mecenes del segle XXI que ha convertit l’administració de loteria de la família de la dona en una màquina de fer bitllets. Tants, que es pot permetre el luxe de salvar projectes nostrats i voluntariosos com el del nostre bàsquet que, amb la pèrdua del patrocini a mitja temporada, anava de mol mal borràs. És clar que la situació econòmica manresana no és pas un cas aïllat. La resta de clubs esportius del país i de l’estat estan igual... o pitjor.

I, molt probablement, dels problemes de caixa d’altri s’haurà de refiar el Bàsquet Manresa per conservar la categoria. Continuar a l’ACB no dependrà tant dels resultats esportius —aquest any horrorosos, dit sigui de passada— sinó dels despatxos i les presentacions del capital suficient per entrar a la lliga dels clubs amb opcions de pujar. L’any passat, l’últim classificat, l’Estudiantes, es va mantenir perquè no hi va haver cap club amb els recursos monetaris indispensables per jugar a la màxima categoria. A veure què passa aquest any. A Manresa, i gràcies al bruixot de Sort, els diners, de moment, els tenim. I ja és molt, amb els temps que corren, tenir quatre calerets a la butxaca. Tant de bo ens toqui la rifa, un altre cop, és clar.