Maleïdes obres
Començo la pentinada del mes amb una nota força endogàmica, ho reconec. Ho faré fent quatre ratlles i adjuntant una fotografia. Des de fa unes setmanes el carrer de Sobrerroca, just a la meitat del qual hi ha la redacció del Pou, està potes enlaire. Han foradat el vial per la meitat per fer passar el cablejat de fibra òptica. Les obres sempre són molestes, però l’estretor del carrer i les ressonàncies que es generen fan la quotidianitat insuportable i els veïns —entre ells nosaltres— n’estan fins al capdamunt. El soroll és tan eixordador que, durant el matí, dins d’alguns immobles no se sent una conversa a volum normal a un metre de distància. La nostra secretària, per exemple, va optar ja fa uns dies per treballar amb taps a les orelles. A més, les obres són un perill per als vianants, estan mal senyalitzades, no es deixa espai per passar i gosaria dir que, amb les característiques de la zona s’haurien d’haver planificat d’una altra manera. Si s’ha de foradar fent soroll, se’n fa un parell de dies i s’avisa. No cal anar fent-ho a trams i allargar l’agonia durant setmanes. Molts esperem que s’acabi el festival d’una vegada per totes!
Debat piulat
De vegades, les xarxes socials són com un gran celobert on els veïns surten a fer-la petar o a tafanejar i veure què passa en els pisos veïns. Com quan som a casa, es veu i se sent de tot: nens que ploren, senyores amb talons, televisions amb el volum massa alt i batusses, moltes batusses. Al marge dels que aprofiten la xarxa per impulsar, espais com Twitter són molt propensos a acollir enfrontaments i debats ideològics, intercanvis de cops, com si es tractés d’un combat de boxa, entre rivals esportius i polítics. I a Manresa n’hem tingut una mostra fa pocs dies. El combat és entre un twittaire molt actiu, el regidor de la CUP Jordi Masdéu que, el 15 d’abril piulava “El que molts temíem ja està passant. A Manresa s'utilitza l'ordenança de civisme per impedir difondre idees”. I adjuntava un enllaç a la notícia de Manresainfo que informava d’una multa de 450 euros a uns joves que estaven enganxant cartells on s’anunciava un acte de memòria antifeixista en record del valencià Guillem Agulló i un cartells que denunciaven el rescat bancari amb diners de totes les contribuents. L’endemà, Àuria Caus, regidora de Participació Ciutadana i promotora de l’ordenança piulava com a resposta a Masdéu: “No s'obren expedients per difondre idees, sinó per embrutar parets, que després s'han de netejar i això costa diners als ciutadans”. Quatre hores més tard, el cupaire contraatacava: “A tu et semblen brutícia els cartells antifeixistes, a mi m'ho semblen més els de La Caixa o els de Movistar”. Jutgeu vosaltres mateixos. El debat entre brutícia i protesta dóna per a molt. Servidor només diu que la cola amb què s’adhereixen alguns pasquins deixa massa seqüeles a un entorn urbà massa empobrit. Ah, i enlloc de multar, tots plegats podrien fer un esforç per consensuar punts on poder enclastar cartells informatius dels actes que es creguin convenients. Ara, no sé si aquesta postura seria massa transgressora.
Avantatges
Continuant amb els cartells, obro novament la subsecció lingüística ja habitual en aquest espai. Aquesta vegada, el parany el va trobar una amiga lectora i cinèfila al vestíbul del Bages Centre. Són mals temps per a la gran pantalla i, després del tancament de l’Atlàntida i la pujada de l’IVA de la cultura, l’empresa que gestiona els multicinemes intenta fidelitzar la clientela amb campanyes de tot tipus. La més potent, també present en altres cadenes, és la de fer un carnet personalitzat que permet anar un dia de la setmana al cinema amb un descompte i, entre altres opcions, també regala als associats les entrades per veure una pel•lícula el dia del seu aniversari. Per això, al vestíbul del Bages Centre hi ha dos o tres cartells com els que reproduïm en què s’anuncien “moltes més avantatges!” com a colofó de totes les excel•lències del nou carnet. Llàstima que, en català, avantatge és masculí i, per tant, els que tinguin al carnet en tot cas podran gaudir de “molts avantatges”. Pel que es veu, a Manresa i arreu, el català i el cinema estan condemnats a no anar alhora.
Oleguer Bisbal, amb el Quimet
Tornem a les xarxes socials per fer-nos ressò del retorn de l’Oleguer Bisbal més autèntic (aquí al Pou sempre és rebut amb els braços oberts, no cal dir-ho) per donar suport a una mena de plataforma ciutadana que s’ha creat en saber-se que, després de 80 anys, la família Garcia no gestionarà el Quiosc del Quimet. En poques hores, i amb el suport de cares conegudes de la ciutat de l’àmbit associactiu i dels mitjans de comunicació com el company de Ràdio Manresa. Eduard Font, s’han recollit centenars de signatures en defensa de l’anul•lació del concurs de la concessió de la històrica terrassa del primer tram del Passeig a una empresa diferent a la dels germans Garcia amb el conegut Jep al capdavant. El pare de l’Oleguer, Manel Fontdevila, com a bon client de l’establiment i veí del restaurant Las Vegas ha volgut posar un granet de sorra amb una aportació ben original i que, des d’aquí, aplaudeixo. Ja veurem com evoluciona tot.
Sabates per a la Jeanette
El dia 19 d’abril va ser un gran dia per al Club de la Cançó i el nostre company Josep Maria Oliva, perquè van aconseguir portar a Manresa la cantant Jeannette. Però el que us vull explicar és una anècdota que es va produir l’endemà. Es veu que la Fina Escudé, que ven sabates de disseny, va voler obsequiar la Jeanette i n’hi va portar uns quants parells a l'hotel Els Noguers, on estava hostatjada, perquè triés les que li agradessin. I entre les capses obertes per damunt les taules i la Jeanette emprovant-se-les, durant una estona van convertir el bar de l'hotel en una sabateria. La Fina havia estat la nit abans veient-la actuar al Sielu i es va emocionar molt. La Jeanette era un dels ídols de la seva (primera) joventut.
L’Olga es casa
En una època de davallada general de casaments, em satisfà anunciar-vos una primícia informativa: Olga Sánchez, regidora de Seguretat Ciutadana i presidenta d’UDC a Manresa, i l’enginyer Lluís Basiana, contrauran matrimoni el darrer cap de setmana d’abril, després d’una llarga relació. No em queda res més que felicitar els nuvis, en aquesta nova etapa que emprenen.
Aclariment
Per segona vegada en poc temps, i ja em sap greu però crec que és important de fer-ho, he de rectificar una informació que no era prou ajustada a la realitat. El mes passat us deia que el local de la botiga de regals Torras, al carrer del Born, ja tenia nous usuaris. Això és veritat, però he de dir que no es tracta d’un Viena sinó d’una confiteria igualadina. Queda dit, doncs, en honor a la veritat.
