Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de maig de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Il·lustració: Laura Estrada
En èpoques passades, el nom de la ciutat identificava el seu equip de bàsquet més conegut. En l’actualitat, si fem un cop d’ull als equips participants en la lliga espanyola de bàsquet és l’empresa patrocinadora qui dóna nom a l’equip. Sense anar més lluny, des d’ara l’equip manresà durà el nom de La Bruixa d’Or arreu del territori. La popular loteria de Sort apadrinarà el conjunt de basquetbolistes que, vinguts de pas o de traspàs, faran una estada més curta o més llarga en una ciutat que, al capdavall, tant els és que sigui Manresa com Sort o Can Pistraus.
De fet, la lliga de bàsquet ja no és espanyola sinó d’Endesa, i els equips que hi participen més aviat semblen sorgits d’una lligueta mercantil, jugada entre empleats de banca i de caixes d’estalvis. Potser els nous noms no ens informaran de la ciutat que representen, però finalment sabran per on cobren la nòmina els jugadors del Caja Laboral, Unicaja i Cajasol. En el cas de l’equip manresà, d’ara endavant tot serà qüestió de la sort que pugui encomanar-nos una velleta granelluda, amb copalta cònica i una escombra entravessada a l’entrecuix. Per fer més nostrada aquesta nova icona, què us semblaria de vestir-la de sac, com sant Ignasi, en disseny de Míriam Ponsa, i incorporar-hi una gallina en comptes del gat habitual? El temps ens dirà si el pipiripip de la sort és gall o gallina. O si la gallina és dels ous d’or o del pou del joc de l’oca. Sigui com sigui, Bruixa vella fa bon brou, i això, tractant-se d’un dels clubs més antics de l’estat, fa de bon paladejar.
