Aquesta informació es va publicar originalment el 30 d'abril de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El religiós encomana a l'Altíssim la difícil ordenació del trànsit manresà.
Apreciadíssims germans i germanes, aquest mes us parlaré de mobilitat. De mobilitat amb automòbil. Jo, a fe de Déu que ja fa temps que sóc del tot sostenible. Em desplaço sempre a peu. Fins i tot quan cau un xàfec d’aquells en què es diu que plou per la mort de l’Altíssim. Amb la meva mesada, modesta però suficient, vaig adquirir un impermeable a la multinacional francesa de material esportiu del polígon dels Trullols que em protegeix de les inclemències meteorològiques. Però servidor no és com la resta de manresans, que van amb el cotxe adherit al pompis (per fer-ho fi) tant com poden. Val a dir que, gràcies a Déu, la mentalitat en els últims anys ha anat canviant, però, a la dependència de les quatre rodes sempre, des de temps immemorials, a la mobilitat manresana s’hi ha afegit l’orografia i la ratonera del teixit urbà. La ciutat, com la llei del mateix nom, és un embut. Els últims dies, el diari manresà anava ple del creixement del trànsit al carrer de Carrasco i Formiguera —molts encara en reivindiquen el nom d’avinguda del Carrilet, per cert!--, arran de la prohibició del pas del pas al carrer de Soler i March en direcció al Passeig. I, sobretot, el cisma es produeix com a conseqüència de la construcció de la rotonda de l’ou que, com en el cas de l’embut, el nom també ha acabat fent la cosa i pel que s’aprecia sempre està plena com un... (completeu vosaltres mateixos la frase feta).
Com en qualsevol poble gran, i que Déu ens tingui molts anys en la seva glòria, el debat ciutadà està servit. Els veïns del carrer on s’ha multiplicat el trànsit estan que trinen i, és clar, el col•lectiu del botiguer agraeix la xerinola automobilística que —amb no gaires dades a les mans— sempre acaben associant a l’augment de les vendes. Com si quedar-se embussat a ple carrer de Sant Josep o al mateix vial per on passen els Ferrocarrils de la Generalitat motivés més contemplació dels aparadors i incentivés el consum a cor què vols. Per Déu, el dia que m’ho demostrin amb números, potser començaré a creure-m’ho. Malgrat ser un home de fe profunda, vull pensar que qualsevol reordenació de trànsit en un sector urbà obeeix a estudis tècnics. Em podeu fer creure que el meu cristianisme em fa massa innocent, però crec que les mesures d’aquest tipus es basen en algunes certeses, no pas amb l’aparició mística de l’Esperit Sant. Una altra qüestió és la construcció i el disseny d’equipaments. En això, els manresans som especialistes en el nyap propiciat per qualsevol pixatinters de despatx que, com ens passa als més sapastres als quals Nostre Senyor no ens va donar habilitat per al bricolatge, interpretem els plànols del moble d’automuntatge de multinacional sueca de manera una mica erràtica i sempre ens sobren peces. En fi, encara bo que això de la circulació és un debat bizantí que, per sort, el temps i sobretot el costum van mitigant.
