Aquesta informació es va publicar originalment el 24 d'abril de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
TEATRE. En un dia com Sant Jordi, el Teatre Kursaal va acollir l'obra "Tu digues que l'estimes". Una obra ideal per un dia com va ser ahir, en què els conflictes amorosos, les confessions i les infidelitats van fer passar una bona estona, plena de rialles, al públic manresà. Alguns diuen, amb números i estadístiques oficials a les mans, que en arribar l'estiu el nombre de divorcis i separacions augmenta, a causa de la perillosa proximitat i intimitat que en aquestes dates gaudeixen, per així dir-ho, les parelles, i en què les costums i les formes de l'altre ens afecten més directament i repetidament. Apunta Teatre ens proposa una solució idònia per suportar aquestes complicades situacions amb Tu digues que l'estimes , una comèdia sobre la parella, la infidelitat i els seus misteris escrita i dirigida per Ivan Campillo i interpretada per ell mateix, Ramon Godino , Laura Sancho , Joan Surera i Sílvia Forns.
Actors de l'obra: Laura Sancho, Raül Tortosa, Ivan Campillo, Ramon Godino i Sílvia Forns
Com indica el mateix títol de l'obra de l'obra, Tu digues que l'estimes no pretén realitzar àmplies i profundes reflexions sobre el "funcionament" de les parelles. Sinó que, sobretot, pretén ser una comèdia sobre les relacions sentimentals i sobre els efectes que poden tenir sobre elles, el desgast del dia a dia i les mentides interessades.
Tu digues que l'e stimes ens presenta dues parelles. La primera, formada per Anna (Laura Sancho) i el Carles (Ramon Godino), que han entrat en una fase de decadència sentimental després de que el Carles estigués implicat en un cas de corrupció en la seva empresa on, pel que sembla, es guanyava molt bé la vida. Després d'això, el Carles s'ha dedicat a donar classes de matemàtiques a la universitat i, amb la conseqüent reducció dels ingressos conjugals, aquesta situació ha fet entrar en crisi la relació entre tots dos, sobretot per l' Anna, que estava acostumada a un ritme de vida que la parella ja no es pot permetre. Per això l'Anna ha començat a buscar fora de casa el sexe i l'adrenalina que el seu conformista marit no li pot oferir.
D'altra banda, l'Eva (Sílvia Forns) és la jove i pija, i alhora, millor amiga d'Anna que està a punt de casar-se amb l'home de la seva vida, del que està totalment enamorada. Un somni fet realitat. Davant d'aquesta situació s'hi afegeix un cinquè personatge, Joan Sureda, un atractiu i decidit massatgista que treballa en un dels gimnasos del pare d'Eva, qui serà testimoni de tot un seguit de commocions i infidelitats que portaran als membres de les dues parelles a una situació límit on hauran de decidir cap a on dirigir les seves vides i quines veritats han d'ocultar als altres.
Apunta Teatre ens presenten una nova comèdia sentimental en què les passions i les necessitats de la parella tornen a ser les protagonistes. La turbulència escènica arranca en el moment en què Carl es descobreix les intencions de la seva dona, fet que el portarà a lluitar pel seu matrimoni. I és per això que demanarà ajuda al seu amic Santi, que, de forma egoista, el convencerà perquè no faci cap bogeria abans del seu casament, que tindrà lloc en breu. L'únic que ha de fer és dir-li Anna que la vol: "t'estimo". I d'aquí el titular de l'obra: Tu digues que l'estimes
Com es pot veure tots els elements estan sobre l'escenari perquè la comèdia i l'humor es despleguin. Carles desesperat per no perdre la seva dona; Anna desesperada per gaudir del sexe amb un altre home que no sigui el seu marit; Eva organitzant frenèticament i amb magnificència el seu casament i necessitada d'una trobada sexual amb el seu xicot i futur marit, i Santi necessitat de les seves noces amb Eva i amagant un gran secret: l'homosexualitat. Un escenari ideal perquè Toni pugui guanyar una mica més de diners del que li paguen al gimnàs.
Tu digues que l'estimes és una bona opció teatral per a l'estiu, sobretot ara que l'oferta teatral es redueix de forma tan dràstica. Podríem dir, doncs, que l'obra és com una amanida fresca per l'hora de dinar (o sopar). Una comèdia amb un ritme correcte que avança fàcilment cap a un final ciclònic en què les ambicions (i les passions) de tots els protagonistes arriben al clímax extrem. Una oportunitat per riure dels problemes de les "altres" parelles i per reflexionar humorísticament dels cadenats i les convencions que comporta qualsevol relació, fins i tot aquelles que es mantenen per pur interès.
És per això que l'obra no pretén ser res més que una oportunitat per protegir-nos de les altes temperatures estiuenques i intenta deixar-nos portar també per les altes temperatures còmiques i sentimentals que tots hem viscut alguna vegada, ja sigui en les nostres pròpies carns o en la pell d'amics i coneguts.
