Aquesta informació es va publicar originalment el 20 d'abril de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
SOCIETAT. El proper dilluns 22 d’abril, la Junta de Govern de l’Ajuntament de Manresa adjudicarà la concessió del mític
Quiosc del Quimet del Passeig Pere III de Manresa a un nou concessionari que va presentar una quantitat de diners que es va imposar a més de 80 anys de tradició. Part de la societat civil manresana es resigna i es reivindiva aquests dies per lamentar el procés i donar suport a la família
Garcia Comas. Dissabte i diumenge es
recolliran firmes al centre de Manresa per recolzar els antics propietaris i denunciar la nova adjudicació per motius estrictament econòmics.
Manifest en favor del Quiosc del Quimet:
A quatre dies de Sant Jordi, celebració popular vinculada a la identitat, la història i
els valors del nostre petit país,molts dels ciutadans de la ciutat de Manresa –cor de
Catalunya- ens ajuntem per cridar ben fort i més convençuts que mai, aquest crit:
SER, FER I TENIR, mai tenir, fer i ser!
ARA LI TOCA AL QUIMET!
El proper dilluns 22 d’abril, la Junta de Govern de l’Ajuntament de Manresa adjudicarà
la concessió del mític quiosc del Quimet del Passeig Pere III de Manresa a un nou
concessionari que va presentar una petita quantitat de diners –dins del procediment en
qüestió- que va vèncer a tota una història de vida.
Any 1936. Els tancs sortien al carrer al mateix temps que aquells qui creien en un
futur millor i que la pau era possible, obrien noves esperances. L’avi, en Joaquim
García Roca, obria el Quiosc del Quimet, un xiringuito al servei d’una ciutat amb set de
llibertat i frescor. Aquest va ser l’inici d’una barra de bar oberta a tothom que
perduraria fidelment durant dècades.
Així i emparant-nos en el valor històric AFIRMEM:
· Que aquest moviment neix del dolor d’uns ciutadans davant la prevalença de només
uns criteris econòmics per sobre d’uns valors. Uns valors tals com, l’ètica, la moral, la
pertinença, l’antiguitat, la professionalitat i la responsabilitat.
· Que no volem anar en contra d’altres valors universals tals com la llibertat i el dret a
participar des de la igualtat en una utilització privativa de l’espai públic.
· Que no volem incitar cap atac en contra de qui, segur que amb molt de treball i
esforç, ha participat en el concurs.
Tanmateix, SÍ volem i SUBRATLLEM :
· El dret a manifestar-nos a favor del respecte a la història que vesteix part d’una ciutat.
· El dret a defensar i a reconèixer la força i l’essència del treball d’una família, que al
llarg d’una vida ha forjat part important de la personalitat del passeig de Manresa.
· El respecte dels manresans, caminants, dels col·legues de professió, dels veïns,
amics, clients i coneguts. Un respecte que el Quiosc del Quimet s’ha merescut i s’ha
treballat amb esforç i suor.
· El valor de 80 anys al peu del timó, navegant contra vent i marea, mantenint l’ànima
viva alhora que innovant i encarant el futur amb bon rumb i sense derivar, i sobretot,
amb una responsabilitat i professionalitat impecables.
També i des del cor, DESTAQUEM :
· Que ens guanya la impotència davant la confusió d’un procediment de concessió fet
amb un sol criteri: l’econòmic.
· Que ens emboira el malestar provocat per la falta de coherència envers el concepte
IDENTITAT, que la casa de la vila de la nostra ciutat tant ha accentuat en les seves
decisions al llarg dels anys.
· Que ens ensordeix la falta de visió de futur. Doncs, es continuen tallant les arrels d’un
projecte familiar que aixecava el vol any rere any, i que enfortia les ales d’un preciós
vol, el vol de l’esforç, la continuïtat, el mèrit a la persecució d’un somni conjunt: Un
poble que somriu a la fresca del seu passeig mentre inventa converses sobre
l’AMISTAT, LA LLIBERTAT I L’AMOR.
En CONCLUSIÓ i en CONSEQÜÈNCIA:
· Mostrem el nostre malestar, rebuig i plor –segurament ignorant perquè no entenem
de lleis, ni normes, ni de política econòmica- a aquest concurs pura i estrictament
encarat al benefici monetari, passant per sobre de tota història generacional,
emocional i personal amb quasi un segle d’antiguitat.
· Reivindiquem el valor dels nostres records, de la memòria històrica d’aquest gran
poble, d’aquesta petita ciutat, que sent el batec del cor de Catalunya -per uns
moments i sense lògica-, deixa de bategar sense més... Perquè així ho ha marcat
l’ajuntament aplicant uns criteris legals però mancats -sota el nostre parer- de
sensibilitat i responsabilitat cap a l’espai públic.
· Convidem a la reflexió i al silenci... A voltes, aquest té la resposta a tota injustícia.
SER, FER I TENIR, mai tenir, fer i ser!
Ara li toca al Quimet... qui serà demà?
