Aquesta informació es va publicar originalment el 15 d'abril de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Rectificar és de savis
Ja em perdonareu, però començaré aquesta bugada mensual de temes ciutadans amb un apunt a títol d’esmena i/o disculpa. El mes passat, aquest mateix espai es feia ressò d’una pancarta amb què un dels membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAHC) a Manresa assistia a una manifestació a Barcelona. Una instantània mostrava el rètol a l’estació de la Renfe, just en el moment d’iniciar el camí cap a la capital del país. Lluny de qüestionar-ne el lema, servidor al•ludia a les faltes d’ortografia d’aquell cartell —i sense cap mena de mala intenció envers el portador, que quedi clar—en citava el nom, ja que es tracta d’un rostre conegut a la ciutat i, reitero, un lluitador inesgotable pels drets de la ciutadania. El cas és que aquella nota no va agradar gens als membres del col•lectiu. Ja em sap greu. En tot cas, i com que rectificar és de savis, Joan Sala, autor de la pancarta, em fa arribar un escrit que —amb un to comprensiu que m’agradaria subratllar— reprodueixo íntegrament: “Renyar és creure en la millora per mitjà del càstig. Empatia és donar la mà per aconseguir el mateix fi. Jo crec que els fins no justifiquen els mitjans, i si els mitjans són envoltats d’empatia, millor que millor. I en el cas que ens ocupa, l’empatia d’unes persones amigues va fer que el cartell arribés a la mani de Barcelona ‘sencer’, millorant les faltes, com es pot comprovar. Us desitjo un pròsper futur per a la vostra revista, que per la seva qualitat moltes persones esperen cada mes”. Agraeixo, de tot cor, les paraules de l’amic Sala. De la mateixa manera que van esmenar aquella pancarta, jo també demano disculpes per si he pogut ferir alguna sensibilitat. Ah, i li corresponc desitjant-li molts i molts anys d’esperit crític i reivindicació.
Viena per Torras
Bona feina la de la PAHC davant la crisi que ens castiga i que va camí d’ensorrar-ho tot. Un lector ben informat em fa arribar una nova notícia relacionada amb la clausura d’establiments històrics de la ciutat. En aquest cas, la coneguda cristalleria Torras, més especialitzada, en els últims anys, en la venda d’objectes de regal i de parament per a la llar, tanca les portes. El local, però, situat en ple carrer del Born, no quedarà pas buit. La cadena catalana de restaurants de menjar ràpid Viena, que ja té un ampli restaurant a Bufalvent, ara s’instal•larà al centre de Manresa. Si bé és veritat que la ciutat perd un altre dels comerços amb més solera i tradició, com a mínim, la zona del Born continua viva comercialment i els negocis que s’han anat tancant es substitueixen per altres iniciatives més o menys reeixides. Els temps canvien, i a cal Torras de ben segur que feia temps que no es feien càrrec de gaires llistes de noces. Els matrimonis, com el Viena, em sembla que ara també són de menjar ràpid.
Parabòliques
Ara que, per ràpids, alguns immigrants que aterren a la nostra ciutat que, un cop llogat un habitatge, no tarden ni una setmana a instal•lar una antena parabòlica per seguir connectats al seu país via satèl•lit. La imatge que mostrem, captada al carrer de la Pau no pot ser més gràfica: un total de nou antenes en vuit pisos (en un dels habitatges, el segon, es veu que amb un receptor no en deuen tenir prou!). A part que la instal•lació d’aquests aparells als balcons va en contra de l’estètica, dubto que totes les paelles apuntin cap a un satèl•lit diferent... Potser hi ha dues o tres orientacions diferents, sent generosos. No es podrien posar d’acord per fer una instal•lació conjunta? En fi, que, com més va, cadascú mira més per a ell.
Les vacances del manresà
Precisament per aquesta mentalitat individualista, poc cívica i escassament corresponsable, ja fa algunes setmanes que TV3 emet el programa Lletra petita, relacionat amb els hàbits de consum, l’estalvi energètic, la mentalitat mediambiental... En una de les entregues, que girava al voltant de l’organització i les despeses associades a les vacances, hi apareixia un manresà que superava la setantena. Es diu Miquel Gros i afirmava que limitava les seves vacances als dies de la Festa Major. Ah, quin paradigma de manresà arquetípic! D’aquells que, per la Llum, sempre s’escapen a comprar un abric al tall britànic. No sé pas si trucar l’Oleguer Bisbal perquè li faci una visita o, aquest any, l’acompanyi, directament, a contemplar, des de les cinc de la tarda i amb una hamaca deluxe, l’espectacle pirotècnic del castell de focs.
Visites al Pou
És clar que, potser ben aviat, la postura d’aquest conciutadà estarà plenament justificada. I és que arran de l’elecció del nou papa, el jesuïta argentí Jorge Mario Bergoglio, la Companyia de Jesús ha agafat volada dins de l’Església. Així, Manresa ha esdevingut un dels epicentres del turisme religiós com a autèntic parc temàtic de sant Ignasi de Loiola. De retruc, aquesta revista, amb un nom associat a la santedat del fundador de l’orde dels jesuïtes, també ha despertat un sobtat interès. El cas és que fa pocs dies vam rebre una trucada a la redacció per demanar-nos quin horari fèiem amb l’objectiu de “visitar el monumento”. El Pou de pedra, s’entén. Molt amablement, vam remetre la comunicant interessada a l’oficina de Turisme. Ara que, ben mirat, i tal i com està el pati, en la previsió d’ingressos atípics del pressupost no descartem disfressar-nos amb roba de sac i baixar a explicar la llegenda de la nena i la gallina als turistes. Pujar i baixar és un minut. El que no tenim gaire presentable, però, és el carrer de Sobrerroca, que torna a estar de panxa enlaire per uns mesets!
Via crucis
Aquesta Setmana Santa ha estat remullada arreu. A la televisió vam poder veure que en alguns municipis andalusos, on les processons es viuen amb emoció, molts natzarens i espectadors del seguici ploraven desconsoladament perquè els passos no podien sortir al carrer davant de l’intens aiguat que va caure al Sud d’Espanya. A Catalunya, la inestabilitat meteorològica també ha caracteritzat la Pasqua i, un any més, el Divendres Sant va acabar plovent a l’hora de la processó. Els armats van van haver de córrer perquè no se’ls mullessin els vestits i els que van haver de renunciar del tot van ser els portadors de la confraria de la Macarena que, un any més, i tot i les irades queixes perquè els havien posat els últims, no van poder sortir. En aquest cas a Manresa, com a Sevilla, la pluja no va ser pas “una maravilla”.
Bastoners il·lustres
Els companys de
Regió7 publicaven a la secció
Fil per randa, els darrers dies de març, una simpàtica imatge del regidor de Cultura de l'Ajuntament de Manresa, Joan Calmet, fill de Fonollosa, que participa a les caramelles del poble, com a membre del grup Bastoners Trempats. Però potser el redactor de la nota no es va fixar bé en totes les cares dels bastoners, o potser és que costa reconèixer-los, sota la barretina i sense corbata. Just a la dreta del regidor hi ha Esteve Pintó, president de Pimec de la Catalunya Central, un altre bastoner il·lustre, també fonollosenc. A més, casualment, el mateix dia l'Esteve sortia també a la portada del diari, aquest cop amb l'americana i al costat de l'alcalde Junyent signant el pacte de ciutat contra la crisi. Es pot ben dir que el poble ha donat gent de nivell. Ep, i els que no surten a la foto!
