Intocable ha estat una de les propostes franceses més arriscades d’aquesta temporada, però la jugada els ha sortit del tot rodona. Davant de grans expectatives i referències prèvies, és habitual la decepció, però la sorpresa ha estat generalitzada: "Intocable" ha estat un èxit comercial indiscutible amb gairebé 20 milions d’espectadors a taquilla.
El gran encert ve per part dels guionistes que aposten per una temàtica sensible sense caure en el drama o la llàgrima fàcil. La pel·lícula està banyada en un exquisit humor negre que es gaudeix en una mesura acurada sense resultar abusiu o ofensiu. Els dos protagonistes del film presenten mons totalment oposats, plens de contrastos on la compassió i el dolor no hi tenen cabuda. La interpretació d’ambdós actors és brillant i la compenetració en el discurs narratiu és fantàstica.
També convé destacar la banda sonora com un altre element que ha contribuït a assolir el seu èxit. Una barreja molt encertada de grans obres de la música clàssica amb mites de la dècada dels 70.
La fotografia, en algunes escenes clau, també captiva l’espectador amb magnífiques localitzacions i posades en escena molt ben treballades.
En definitiva, "Intocable" ha estat una grata sorpresa que aconsegueix escapar dels estereotips i patrons establerts de gènere. Un altre triomf francès després de Bienvenido al Norte al 2008.
