Aquesta informació es va publicar originalment el 13 d'abril de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
TEATRE MUSICAL. Finalment arriba a Manresa la reestrena de
Grease, i com brilla. El teatre Kursaal rep, des de dijous fins diumenge, el musical amb les entrades exhaurides durant les set funcions. Grease dóna la benvinguda amb un repartiment d'excepcional talent. Una obra en què s’ha invertit molt capital i hores. El resultat és un muntatge impressionant que transforma una sala diàfana en el teatre de més capacitat i altura de la ciutat comtal. Tot per a la posada en escena. Grades mòbils, pantalla gegant, mobiliaris immensos, escales que pugen i baixen...
Grease no és tant sols un mer espectacle d’entreteniment de masses, i ho demostra una temàtica social profunda, que ateny no només a aquella generació de l’altre costat de l’atlàntic, si no a tots els països i generacions en endavant. Temes com l’embaràs en l’adolescència, el bullying a les escoles, l’amor primerenc, l’amistat incondicional, el desvetllament sexual o la rebel•lia adolescent ens han tocat a tots de prop. Als anys 50 la població obrera americana sortia d’una dura repressió, i l’aparició del Rock & Roll va propiciar profunds canvis socials sobre tot entre el jovent. Entre ells naixeria una nova forma de ser que s’ha continuat desenvolupant fins als nostres dies, permetent identificar-nos amb aquells grups o bandes anomenats
Greasers, mot imposat per la moda de portar els cabells engominats o engreixats cap enrere i per les seves aptituds rebels.
Però tornem a l’obra en sí mateixa. Grans canvis acompanyen aquesta nova versió del muntatge, en el que el productor executiu, Joan Lluís Goas, ha remogut cel i terra per aconseguir que aquesta vegada l’obra s’exposi al públic tant en versió castellana com catalana. D’altra banda, tant els llibrets com les lletres de les cançons s’han readaptat per aconseguir un major respecte i fidelitat cap al guió original de Jim Jacobs i Warren Casey (1971) i la seva posterior adaptació a la gran pantalla (1978), protagonitzada per uns joves John Travolta i Olivia Newton-John, i responsable d’haver catapultat
Grease fins als nostres dies. Així mateix s’ha fet un ús molt intel•ligent de les noves tecnologia, amb canons de llum que intensifiquen determinades escenes i donen mes protagonisme als actors, una pantalla de leds gegant que introdueix amb molt d’estil cada nova escena, la introducció d’una potent orquestra o un vestuari totalment renovat per l’ocasió.
Destaca un repartiment sense desaprofitament, sis músics, tretze ballarins i dinou actors. Encapçala el càsting Edurne, la noieta dolça de la quarta edició d’Operación Triunfo, a la que el paper de Sandy li var com anell al dit, tot i que també és capaç de treure les urpes tal
catwoman, en la seva transformació més radical i rebel, moment mític on les seves corbes embotides en cuir i acompanyades del tema Tú serás para mí aconsegueixen esvalotar fins i tot al públic menys propens al descabell. També Jordi Coll, aparegut en treballs com Hair i Fama, demostra el seu potencial i carisma en el paper de Dany Zuko aquell noi rebel però en el fons romàntic al que l’amor i l’amistat l’arriben a posar entre l’espasa i la paret. No podíem deixar de parlar tampoc sobre l’actuació de Manuela Nieto en el paper de Rizzo, magistral a Lo peor que puedo hacer, o Ivan Santos en el paper de Kenickie, amb Greased Lightin, que fan brillar l’escenari en els seus moments de més protagonisme, deixant bocabadats a tothom. I què dir de Sergio Franco (Eugene) i Julia Ortinez (Patty), que li donen a l’obra aquest to còmic tan necessari per destensar i compensar entre el drama i la comèdia.
I és que Coco Comin, directora i coreògrafa de l’obra, sap prou bé què agrada a l’exigent públic català. Emprenedora i versàtil des de els seus inicis, la seva extensa experiència en òpera, ballet i Musical l’han reportat nombrosos premis i guardons. I per altra banda, Manu Guix com a director musical és l’encarregat de crear l’atmosfera que tan bé envolta la trama, i Dani Coma, adjunt, assisteix la direcció d’aquest nou muntatge. No és estrany doncs, que s’hagi millorat allò immillorable, aconseguint una major integració coreogràfica al voltant de l’escena que la fa més dinàmica i lleugera, una producció musical que la reforça i un ajustament de l’obra que ha contribuït a concentrar l’essència sense perdre coherència ni substància.
Aquesta companyia doncs, ben avinguda, forma la gran família que ha estat fent possible i seguirà fent-ho, esperem que durant molt de temps més, les delícies de tots aquells nostàlgics i nous adeptes al gènere musical i en general a la cultura del Rockabilly dels anys 50, a través de les seves veus i coreografies endiablades. A més a més cal afegir i agrair aquesta proximitat i complicitat que demostren els responsables de l’obra, que entenen que per a que una obra funcioni s’ha de traspassar la barrera que suposa l’escenari entre el públic i els actors, per integrant-se i fer més autèntica i propera l’experiència.
Aquesta obra es un homenatge a tots aquells a qui les seves cançons van marcar època, però també per aquells que arriben de nou. En definitiva tota una experiència inoblidable en un recinte extraordinari per una actuació extraordinària. Un espectacle que hauria de ser considerat un punt de referència per a molts d’altres.
Conjunts d'actors i ballarins Grease Foto: Kursaal Manresa
