Aquesta informació es va publicar originalment el 7 d'abril de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
TEATRE. La tercera obra del Toc de Teatre arribava aquest cap de setmana el Kursaal,
No et vesteixis per sopar. Un vodevil hilarant del francès Marc Camoletti, dirigit per Roger Peña i que compta en el seu repartiment amb Mingo Ràfols, Àngels Bassas, Jordi Díaz, Marta Valverde, Òscar Kapoya i Mònica Glaenzel
S'acosta el cap de setmana a casa de Bernat (Mingo Ràfols) i Júlia (Àngels Bassas), una jove parella a la qual sembla que la vida li va bé. Si no fos perquè Bernat vol aprofitar la visita que Julia farà a la seva mare per passar el cap de setmana amb Susanna (Marta Valverde), la seva amant. La seva coartada serà l'estada a casa, també, de Robert (Jordi Díaz), un amic comú de la parella, que és, al mateix temps l'amant de Júlia. Aquesta canviarà sobtadament de plans en saber de l'arribada de Robert, el que afectarà, lògicament, als plans de Bernat que havia contractat, fins i tot, els serveis d'una cuinera, Suzette (Mònica Glaenzel), per passar una vetllada inoblidable. L'arribada de Robert, Susanna, Suzzete i les baixes passions que mouen Bernat i Júlia faran que la nit es converteixi en un autèntic infern, on la mentida i el desig obligaran a tots ells a mentir per assolir els seus objectius.
Com veuen el xou té tots els ingredients d'un vodevil, encara que el que fa destacar la comèdia escrita per Marc Camoletti i dirigida per Roger Peña Carulla és la potència de la seva construcció argumentativa, amb alguns dels tòpics de les comèdies "d'infidelitat" d'aquest tipus, però elevats a l'enèsima potència. Podríem dir doncs que no hi ha cap obra teatral en què la "paleta argumentativa" estigui tan vigorosament desenvolupada i en la qual no passi un sol minut en el qual les mentides, els canvis d'identitat i els conseqüents girs en el desenvolupament de l'acció, necessaris per sustentar les falses identitats de tots els protagonistes, no es desenvolupi una mica més.
Actors de l'obra
L'ingredient còmic, doncs, de l'obra resideix en la inventiva i en el laboriós del seu argument, que posseeix un ritme in crescendo ao llarg de la representació. El inicial canvi de plans de Júlia, motivat per la resposta a una trucada telefònica, obligarà a la resta dels protagonistes a anar modificant poc a poc la realitat (i la mentida) de les seves identitats, donant lloc a un gran nombre d'equívocs, situacions i riallades constants, que substitueixen les contínues portes que s'obren i es tanquen en una comèdia de tresillo o vodevil l'estil. Un fet que, fins i tot, els propis personatges reconeixeran al llarg de la seva actuació.
I aquesta és l'originalitat de tot l'assumpte. I el que obligarà el públic assistent a estar molt atent a tot allò que es diu i que es fa sobre l'escenari.
No et vesteixis per sopar és un
tour de force per al públic i per als actors, encara que en el bon sentit de la paraula. Una seductora artesania argumental que provocarà continus cops d'humor en el públic.
Si bé, el encertat de la trama no es compagina del tot amb l'encert del càsting. És aquest l'element que impedeix explotar al 100% el potencial de l'obra. I això no és causa de la falta de professionalitat dels intèrprets que teixeixen l'actuació sobre l'escenari, sinó, crec jo, a una ensopegada en l'elecció dels actors i les actrius en qüestió. L'obra necessita, per explotar totes les seves possibilitats, uns protagonistes amb una elevada vis humorística, cosa que no comparteix la totalitat del càsting. Mentre que Jordi Díaz (Robert) realitza una interpretació còmica de vegades una mica artificiosa, Mònica Glaenzel, la cuinera que haurà mutar de personalitat innombrables vegades al llarg de la trama, és l'única que manté un pols humorístic apropiat al paper que interpreta, i ens fa recordar la seva actuació en la sèrie Plats Bruts. Les interpretacions de Mingo Ràfols (Bernat) i Àngels Bassas (Júlia) no destaquen precisament per la seva comicitat, encara que s'esforcin en això, i amb Marta Valverde, la poc sofisticada amant de Bernat, denoten un carrera teatral més pròpia d'altres gèneres.
Tot un handicap que no permet a
No et vesteixis per sopar alçar el vol i arribar a les cotes d'hilaritat i humor que el seu delicat i enèrgic entramat argumental podrien fer-li arribar, i que acaba deixant una sensació com la que provoca muntar en una atracció de fira que funciona a mig gas. Encara que és possible i desitjable que el mateix recorregut de l'obra pugui corregir aquesta situació.
