Jo Jet i Maria Ribot un còctel musical de naturalitat, sinceritat i passió

per Núria Closas, 5 d'abril de 2013 a les 12:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 d'abril de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
ENTREVISTA. El nou duet manresà tocarà al Festival Strenes de Girona, a l'espai 'Descobertes', on interpretaran cançons de la seva sèrie musical 'Amb pèls i senyals'. Conversem amb ells al berenador del Parc de l'Agulla.
Maria Ribot i Jordi Jet Serra Morales Foto: Núria Closas 


Jo, Jet i Maria Ribot tocarà a la secció ‘Descobertes’ del Festival Strenes de Girona i ja és finalista en un concurs que els permetria tornar a tocar al festival l’any que ve. Canten algunes de les cançons del Jet i, de moment, en versionen d’altres. Han produït 'Amb pèls i senyals', una sèrie de vídeos musicals, els 'A pèl' i uns vídeos de les lectures de poemes d’autors del segle XX, ‘Senyals’, que alhora van acompanyats de comentaris en el seu bloc. La idea dels vídeos dels poemes llegits convida a comparar-los amb els nostres antecedents avantguardistes com Salvat-Papasseit o J.V. Foix.
El Jordi Jet Serra Morales és component del grup de música Clepton i també ha composat dos treballs que porten el nom de 'Jo, Jet'. El cantautor va començar els 15 anys: “Per treure algunes coses que tenia a dins i em vaig adonar que hi havia algunes cançons que només podia cantar-les jo”. El 2007 va guanyar el Premi Lacetània amb la cançó Dóna’m l’alegria d’anar a dormir trist.
“Sempre havia portat la música a dins però em sentia molt cohibida”, em confessa la Maria Ribot, la nova incorporació femenina. Es va formar i va perdre una mica la timidesa per acabar gravant amb el Jet la cançó Torna l’any 2009.


Tot entonant la conversa demano al Jet per què va decidir cantar una cançó amb la Maria. “Ja! No m’havies sentit mai no?”, demana ella.“Et vaig sentir un dia cantant pel carrer Europe’s living a celebration ”. Riuen. “No ho sé...”, continua el Jet, “jo tenia ganes que alguna de les cançons la cantés la Maria i Torna és una cançó que ja la vaig fer expressament pensant que la cantaria ella.”
A partir d’aquí, un concert a la botiga d’una amiga els ha portat a unir veu i guitarra per seguir cantant junts. “Ara fem moltes versions i la fita és que els dos acabem composant i cantant” explica el Jet.

'A pèl'

Jo, Jet ja ha gravat dos treballs en solitari que sempre ha volgut que fossin el màxim de naturals possible i amb un fort significat al darrere. El projecte 'Amb pèls i senyals' és una idea seva i del seu amic Rubén Llorach, que pretén captar l’essència de la música i donar-li un significat. La Maria hi posa la veu, però els vídeos també han rebut altres col·laboracions. “La idea més guapa del projecte és fer els concerts ‘A pèl’”, expressa el Jet. “Una idea molt romàntica”, afegeix la Maria.
Els ‘A pèl’ són vídeos de les cançons gravats tres o quatre vegades amb dues càmeres i un micro “i queda el que queda”. El duet està d’acord que els ‘A pèl’ tenen tres puntals a destacar: es fan a la natura, sense electricitat i on el suport de la gent és vital. “No hem fet cap a ‘a pèl’ que no ens emportéssim res de les persones que han vingut al concert,” expressen els dos, que consideren el seu públic molt proper i molt agraït.
En aquest sentit els concerts són tècnicament senzills però cuidant molt les formes i el què pretenen és explotar el seu potencial. El que procuren és “fer d’una gota d’aigua una cascada, fent coses molt petites però traient-ne el màxim de profit,” afirma el cantautor.



‘Senyals’

Els vídeos els van gravar el Nadal del 2012 i van pensar que penjar-los tots al Youtube de cop desmereixeria els dies de feina. “A mi m’agrada fer les coses amb un significat”, explica la Maria.
D’aquí en sorgeix la segona part del projecte ‘Senyals’ per tal de “lligar-ho amb el significat de les cançons”, com en els treballs anteriors de Jo Jet, “però aquesta vegada per la via literària”, explica el guitarrista.
És curiós que tenint una idea innovadora, en un moment de crisi, hagin escollit poetes avantguardistes. “De moment els que hi han penjats al Youtube, de Salvat-Papasseit i J. V. Foix, sí que ho són”. Potser els podríem considerar els avantguardistes del segle XXI.
Em miren. Es miren. Sembla que els hi ha agradat la idea, però no, la tria dels poemes va ser aquesta i no una altra perquè, “m’agrada molt la poesia avantguardista”, explica el Jet. Per tal que sigui entenedor les lectures dels poemes van acompanyades d’explicacions i comentaris al seu bloc .
“És difícil promocionar la idea d’un vídeo, un poema i a més a més un bloc”, asseguren, però intenen “que a través del vídeo segueixin la idea del bloc, dels poemes, els comentaris... I confiem en el nostre públic”, asseguren. Atrauen el jovent d’entre 18 i 25 anys, “és un públic curiós, inquiet...”, comenten mig en broma mig en serio, ja que esperen que el públic entengui el conjunt del projecte. 

Sinceritat, naturalitat i passió

Darrere d’aquest treball hi ha una filosofia. Comença el Jet: “Jo la definira en tres paraules, pretén ser: sinceritat, naturalitat i passió.” La Maria també la defineix amb “naturalitat, que bé lligat amb sinceritat”.
La senzillesa dels concerts ‘A pèl’, la naturalitat i la proximitat amb el públic, sense grans artificis i els vídeos, que també volen transmetre el mateix. “Estem acostumats a voler les peces musicals super perfectes, i això en treu la humanitat”, es queixa el Jet. “Si haguéssim sigut molt exigents no hauríem penjats alguns vídeos de quan vam començar, que surt la Maria tapant-se la cara”, explica el cantautor, que es refereix a un concert que van fer en un terrat . “Això és la nostra imatge de marca”, diu la Maria. La naturalitat i la transparència, intento aclarir. “Sí” contesta ella, “però ja no em taparé més la cara”, afageix mig somrient.
Per mantenir la sinceritat i la naturalitat, també volen un disc tocat en directe. “Normalment es grava com si fessis una pizza”, compara el Jet. “Primer la bateria, després el baix, una guitarra, l’altra... les veus... Així es pot modificar.” “Però es perd molt l’essència i la passió de l’hora de tocar”, es lamenta la Maria.
Amb tema recursos és més fàcil doncs, comento. “És un art, no és tan senzill”, em corregeix el Jet. “Necessites menys recursos però molta habilitat perquè soni natural, molts micròfons per captar el so de la veu, dels instruments i del lloc on graves”. Que hi hagin pensat tant, vol dir que estan preparant un tercer treball. “El setembre volem anar a gravar”, avancen.

Actuar al festival Strenes els ha motivat a seguir amb el projecte. “Tot ens ha anat molt rodat,” expliquen. “Ens van trucar d’un bar de Girona, on ja havíem tocat abans, demanant si voldríem actuar-hi pel festival Strenes”. A banda de formar part de la secció ‘Estrenes’ del festival, també “hem entrat en un concurs del diari La Vanguardia que, mitjançant la votació popular, els cinc finalistes hem pogut gravar un vídeo en el canal de televisió del diari”. Si guanyen el concurs podran tornar a tocar al festival l’any que ve.

Abans de marxar potser els queden coses per afegir. “Que ens estimem molt”, diu la Maria. “Hi ha gent que ens demana si som parella”, diu el Jet.

Ha parat de ploure. Marxem a treballar, jo a transcriure i ells a assajar. 



Participació