Aquesta informació es va publicar originalment el 28 d'abril de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
MÚSICA. El conjunt barceloní va presentar, divendres a la nit a Manresa, el seu últim treball davant d'un públic entregat que va gaudir d'una actuació rodona i va omplir totalment la sala Silenci. També van sonar alguns dels temes més clàssics del grup. La crònica, a càrrec de Maria Oliva.
"L'amor feliç" és el nom de l'últim disc de Mishima, el sisè de la seva trajectòria musical, que ha sortit fa poc temps al mercat. La banda s'ha consolidat com una de les més destacades dins del fenomen anomenat nou pop català, que també lideren altres grups com Antònia Font, Manel o Els Amics de les Arts. David Carabén (veu i guitarra), Dani Vega (guitarra elèctrica), Xavi Caparrós (baix i veus), Marc Lloret (teclat i veus) i Alfons Serra (bateria i percussió) van interpretar les noves cançons, combinades amb altres temes de treballs anteriors, que s'han convertit en himnes pels seguidors més fidels. Amb un directe viu, potent, enèrgic i vibrant, van entusiasmar el públic, que es va mostrar molt implicat i proper.
L'actuació va començar 20 minuts més tard de l'hora prevista amb el tema "Tornaràs a Tremolar". Tot seguit, el cantant va presentar-se amb un "bona nit, gràcies per acompanyar-nos". A partir d'aquí, el concert va anar de menys a més; en un primer moment va prendre un caire un pèl fred i distant, amb poca interacció amb el públic. Van sonar cançons com "Una cara bonica" o "Guspira, estel o carícia". A mesura que passava l'estona, però, el bon ambient va anar en augment i hi va haver més complicitat entre els assistents i els membres del grup, que constantment agraïen els llargs aplaudiments. Després de la celebrada "L'estrany", Mishima va fer un tema a sis mans al teclat: el so del piano i de la veu de David Carabén van sobresortir en "L'ombra feixuga". La següent cançó, "Ossos dins d'una caixa" una de les més aplaudides i ballades, va escalfar molt l'ambient. El concert ja estava a dalt de tot. Els clàssics "L'olor de la nit" i "Qui n'ha begut" van acabar d'embogir un públic que va saltar, ballar i cantar sense parar.
La recta final va ser espectacular: hi va haver la presentació dels membres de la banda, i cançons com el single del nou disc, "L'última ressaca", amb un gran solo final. També velles conegudes, com ara "Un tros de fang" o "Tot torna a començar". Es van sentir els ja típics crits de "Carabén, president!" i, quan el grup va abandonar l'escenari, els assistents van aplaudir fins que Mishima va reaparèixer. Els bisos van començar amb una referència al tema del dia: la marxa de Pep Guardiola i el nomenament de Tito Vilanova com a nou entrenador del Barça. Carabén va demanar al públic: "estem contents amb en Tito, no?" i la gent va contestar amb un claríssim: "Sí!". A continuació es van sentir crits de "Tito, Tito!" i el guitarrista Dani Vega va demanar un moment de silenci per proclamar: "Benvingut, Tito Vilanova!"
La màxima comunió entre els espectadors i Mishima va arribar amb "El que ens indica el cor". Els cors finals es van allargar i allargar, i el públic va cantar fins que el conjunt, que ja havia deixat l'escenari, va tornar en escena. Tota la sala Silenci cantava a l'uníson, i quan ja semblava que el tema no s'acabaria mai, David Carabén va dir: "en tenim alguna més, de cançó!". Mishima es va acomiadar amb "El camí més llarg" i una forta ovació, tancant així una actuació rodona.
.jpg)
