Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de març de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Comparteixo el seu escepticisme, benvolgut lector. Jo també em resisteixo a creure que la Zona Esportiva del Congost, aquest espai de la ciutat tan indispensable i freqüentat com eternament inacabat, rebrà els propers anys l’impuls que necessita per dotar-se d’una configuració més o menys definitiva. Si quan hi havia diners no es va poder (o voler) prendre les decisions que calia per donar-li una forma mes o menys acabada, ara que no hi ha euros sembla difícil que ningú faci les inversions necessàries, ja sigui en vials, instal•lacions esportives o baixadors ferroviaris. El cert, però, és que ara toca revisar el POUM i definir com volem, ni que sigui sobre el paper, aquest racó de la ciutat, amb l’esperança que en els 20 anys aproximats de validesa d’aquesta revisió trobarem el moment de passar de l’ordinador al terreny.
En aquest sentit, el que està en joc és si volem que aquest espai segueixi sent sobretot, i principalment, un espai de lleure o si, en canvi, volem reduir-ne aquesta funció en benefici d’una altra, la de nus de comunicacions viàries i ferroviàries. Sembla que alguns apostarien per aquesta segona funció, proposant un carrer/carretera (l’avinguda de l’Esport), paral•lela a la via del tren, de quatre carrils (sí, sí, quatre!), que es menjaria un tros de l’estadi de futbol, mig circuït de footing i un dels camps de terra i que obligaria a moure el de beisbol. Aquest enorme carrer, a més, es dividiria en dos ramals, l’un seguiria fins a la rotonda de la C-25 i l’altre aniria a buscar l’avinguda de la Pirelli i d’allà cap a Sant Joan, creuant un espai, al costat de la central elèctrica, actualment desaprofitat però qualificat, de moment, com a zona esportiva. Preveuen, també, ubicar-hi un baixador de tren, construir un edifici de serveis al costat del Pavelló Nou i augmentar la superfície dedicada a aparcament. En definitiva, més espai per al transport (públic i sobretot privat) i menys per a l’esport i el verd. L’altra opció, molt més barata, és deixar l‘avinguda de l’Esport amb dos únics carrils (com el pont on va a parar!) mantenir tot l’espai esportiu existent, conservar, però no augmentar, l’espai dedicat a aparcament (que no és poc), situar-hi un baixador ferroviari funcional i de dimensions reduïdes, no construir cap nou edifici (a la ciutat ja en tenim prou de buits…), mantenir la connexió amb Sant Joan pel passeig del Riu, lligada al futur pont entre la carretera de Cardona i el Congost, augmentar l’espai dedicat al lleure aprofitant el terreny actualment en desús i enjardinar correctament els espais de transició. Tot plegat amb l’objectiu de convertir tot aquest àmbit en un espai verd i esportiu lligat a l’anella agrícola i natural i capaç de convertir l’oest de la ciutat en una alternativa atractiva a la zona de l’Agulla i la Sèquia.
Estem parlant de ratlles sobre un paper (una pantalla, de fet), ja ho sé, però mai se sap. Potser un dia no tan llunyà s’acaben convertint en realitats palpables, per això val la pena que, ara que ens hi posem, els fem bé, aquests dibuixos.
