Mesures contra la crisi; sense unanimitat
Des del govern local s'ha defensat l'acord. Tant el PSC com CiU van defensar aquest acord. Segons els convergents és un document "de consens". El president del Grup Municipal de la CUP, Àdam Majó, no opinava el mateix. Tampoc ho feien els dos regidors de Plataforma per Catalunya (Px
Per part d'Àdam Majó, es va explicar el posicionament contrari de la CUP. "Primerament, perquè la CUP no comparteix les premisses amb les que es basa el document". Segons Majó, "no tots els partits, agents econòmics i socials compartim els mateixos objectius". Alhora, va recordar: "la crisi existeix per decisions dels polítics, pel comportament del poder financer, ...". "No podem obviar" va explicar Majó "ni això" ni tampoc que "com més crisi, més desigualtat", ho sigui, que la crisi "no fa més pobres als rics". Ans al contrari, exposava Majó. És per això, i "perquè no hi ha cap autocrítica" al que s'ha estat fent; que "només per això" la CUP "ja votaria No".
Per altra banda, també "creiem que és una escudella barrejada", exposava Majó. "Hi ha propostes socials, amb reivindicacions d'infraestructures, amb d'altres ben diferents..."; aclaria.
Per part del partit PxC, hi van haver aquests arguments: "està fet de cara la galeria" , "només cal adonar-se de la proposta de masoveria urbana, que està inclosa i és una genialitat d'ERC", i que "la majoria són projectes que ja es realitzen".
Les respostes van venir dels partits favorables. José Irujo, president del Grup Municipal Socialista (GMSoc) va exposar que "estava d'acord" amb l'anàlisi fet pels cupaires, però en canvi "votaria Sí". La raó és que és "un bon acord".
Segons el regidor Sala (CiU), “hi pot haver noves adhesions”; responent al PP; i responent a la CUP sobre el consens expressa que “això és el que tenen els acords entre diferents”. També contestant ala CUP: “s'arriba a un consens de mínims que poden assumir diferents sensibilitats”. Alhora, va recordar que “ens diran que si és per fer-nos la foto, però quan no arribem a acords entre partits polítics també s'ens critica la falta d'acord”.;rez (ERC) li retreia a la CUP que hi havia “dos actituds”: “la que es queda amb qui té la culpa” o la “que aporta solucions”.
Per part dels socialistes, Irujo estava d'acord “amb l'anàlisi sobre el capitalisme, de la CUP”. Però, que “calen mesures” per lluitar contra la crisi. A més, va aprofitar per recordar l'Acord de Governabilitat i el Pla d'emprendoria local del PSC. “Ja a l'estiu vàrem oferir això als grups i només CiU va arribar a acords”.
La moció per la sobirania fiscal: Manresa, sobirana fiscalment
La CUP, va recordar que “ja vàrem presentar una moció per la insubmissió fiscal” i que “no va ser aprovada”. Jordi Masdeu (CUP) estava “content de que ho presenti ara CiU”; més enllà “del canvi de nom”. Per la CUP no calia la frase del text “a l'espera d'una coordinació amb l'AMI”.
ERC d'acord amb la CUP, considerava que tenint en compte que “ja ho han fet Alella i Gallifa”, actualment “ja era legal aportar l'IVA i el tram de l'IRPF a l'Agència Tributària Catalana”.
L'esmena d'ERC per treure “quan sigui legal” va fer aprovar el text. El PSC va votar que No.
La moció per la transparència
CiU va presentar una moció, amb la firma de tots els grups municipals amb la crítica de la CUP “per haver de firmar un text al costat de partits xenòfobs (en referència a PxC)”. Des de l'Ajuntament s'havia recollit “la proposta d'Iniciativa (ICV-EUiA) per la transparència de la política local”, tal i com bé va recordar Jordi Masdeu (CUP). Això, comportaria major i millor informació a la web local.
Cal esmentar la picada d'ullet i la sinceritat de la CUP en reconèixer la tasca de grups aliens (no representatius) durant tot el Ple.
La proposta aprovada anomenada “per l'aprofundiment de la transparència municipal” recollia els “80 indicadors de la Associació Internacional per la Transparència (ITA)”.
Les mocions d'Esquerra Republicana: Manresa lliure de fracking, etc.
ERC va presentar una moció per impulsar “la masoveria urbana” que es tracta en paraules de Pere Culell: “d'un acord entre aquelles persones que saben de rehabilitació i un llogueter”. Com va explicar Àdam Majó (CUP) exposant el seu vot favorable, “és un acord entre privats que ja es produeix, però, que si es vol impulsar des del consistori local, molt millor”.
Pere Culell va recordar que hi ha “moltes persones a l'atur que provenen de la construcció o d'àmbits similars que poden rehabilitar els pisos d'aquells llogaters que els hi baixin el preu del lloguer”. Això incentiva el lloguer, rehabilita un munt de pisos de lloguer amb males condicions (augmenta la seva oferta) i a més comporta millors condicions d'accès a un sector en crisi.
El PSC va exposar el seu vot favorable. El mateix va fer CiU. Ambdos grups municipals (govern i oposició) van exposar emperò, que “no cal fer mocions de propostes afegides al Pla de ciutat”. Irujo (PSC) va explicar que “això alenteix el Ple” i va insinuar que ERC ho feia per penjar-se una medalla extra quan ja havia aconseguit afegir-ho en un pla més general en base a una negociació anterior. Tot i això, Majó (CUP) va agraïr que es “faci així” ja que així “se'ns brinda la oportunitat des de la CUP de poder votar Sí quan hem votat no al Pla de ciutat” en la seva totalitat.
22 vots a favor, l'aprovaren.
ERC també va presentar una moció perquè “les Escoles fomentin més la cultura popular i tradicional” recordant alguns exemples d'èxit com els de “La Flama”. Sònia Díaz, del PSC, va recordar “el meu pas per la regidoria d'educació” i el fet que “moltes escoles ja ho feien” esmenant-li la grandilocuència i “l'oblit de moltes escoles que també ho fan” al regidor progressista Joan Vinyes.
Es va aprovar.
La última moció d'ERC va ser “per declarar Manresa, municipi lliure de fracking” Va ser aprovada pel Ple amb l'afegitó de CiU d' “esperar fins que el Grup de Treball de la Generalitat” que ha de fer un informe sobre el tema “el dugui a terme”.
El “fracking” és un sistema de fractura hidràulica que, segons Joan Vinyes (ERC) “malmet l'entorn”, “contamina l'aire” i “genera una despesa d'aigua inadmissible” entre una llarga llista de raons que es podien llegir en el text de la moció. Des del PSC i la CUP es van posicionar favorablement i van recordar que “hi ha molts informes internacionals que ens donen la raó”.
ERC recordava que “això és una lluita contra els empresaris especuladors”.
Tot i això, el govern local i el PP no estaven segurs.
Per Xavier Javaloyes (PP de Manresa) “encara no en sabem res” del fracking; i per això “ens abstindrem”, va dir.
Des d'Esquerra es van explicar més motius, com “el pacte d'alcaldes que va firmar Manresa en contra de l'augment de CO2”. Aquest compromís, segons els republicans, “s'anul·laria amb la posada en pràctica d'aquest sistema”, per tant, calia “oposar-s'hi” i “informar l'Associació Catalana de Municipis, la Generalitat, la Federació Catalana de Municipis, etc.”
CiU va aconseguir afegir l'esmena que he esmentat abans. La moció esmenada no agradava a la CUP que considerava que “tots els estudis i informes internacionals ja exposen que no és positiu”.
La moció va prosperar.
Altres mocions
La CUP va presentar una moció perquè “l'Ajuntament organitzi un sistema d'accès i recollida de llibres antics” als quals “es vol despendre una part de la població per l'ús d'internet” i al qual “moltes persones encara no hi poden accedir”.
Aquesta recollida local de material útil pel coneixement, s'afegeix “a la oferta pública de milers i milers de documents d'accès lliure i gratuït que ofereix la ciutat” va recordar-li Joan Calmet, regidor de Cultura. Majó (CUP) va expressar la seva aprovació al matís.
La CUP expressava amb la moció “la seva aposta per la cultura, d'acord amb l'article 22 de l'Estatut”.
PxC també va presentar una moció. Aquesta, instava a abonar la paga extra de Nadal que no van rebre els funcionaris per les retallades. Com és de costum amb PxC, la resta de grups no van opinar sobre la moció i hi van votar en contra.
Debat sobre l'exempció de la plusvàlua a persones físiques
La regidora de Serveis Socials i Família va explicar el dictàmen pel qual s'aprovaria una ajuda municipal per tal de rebre l'exempció del pagament de la plusvàlua si eres desnonat a Manresa. El govern local apostava per fer una escala segons la renda familiar; i per aquest motiu va presentar una proposta singular.
La CUP de Manresa va exposar que “el bàrem és prou clar” com per canviar-lo. Segons Majó, “els requisits de ser desnonat o d'haver assolit una dació en pagament ja suposa una mala situació econòmica”. Tot i això, per la regidora convergent, “cal posar aquesta escala”. Aquesta escala significa que els que tenen unes rendes familiar “X” no rebran la totalitat de l'exempció.
Alhora, el PSC es va afegir a les crítiques cupaires. Segons Irujo, “al primer document” que van presentar la Plataformad'Afectats per la Hipoteca i el Capitalisme del Bages (PAHC) a través d'una moció de la CUP
, on s'hi podia trobar “l'exempció completa de la plusvàlua” per a tots els afectats, “ja s'havia aprovat” en la seva totalitat.
No obstant les crítiques exposades, el govern local entenia que tot i ser un acord aprovat en el Ple de gener, “la posada en pràctica” duia a “canviar el text inicial” fent-lo “menys subjectiu”. La menor subjectivitat, també l'aportava segons CiU “la Comissió conformada per funcionaris i la regidora de Serveis Socials” que escullira els beneficiaris. Per la CUP i el PSC tot plegat era un engany i per això però perquè “és un avenç” es van abstenir.
16 vots a favor davant 8 abstencions van aprovar el text.
Finalment doncs, les ajudes públiques que proposava el govern amb el dictàmen 4.1.1 i que es van aprovar seran “a qui més ho necessita” ja que és una partida ajustada “de 20.000 euros”.
Dictàmens aprovats per unanimitat
Parlant de consens, es va aprovar per unanimitat varis dictàmens. El primer (2.6.1) era per anomenar un parc de la zona universitària amb el nom de “Plaça de les Homilies d'Organyà”, en referència al primer text descobert redactat en català.
La CUP va recordar que tal proposta era pròpia de “la bona tasca de Reagrupament, que està duent-la a totes les ciutats catalanes amb la voluntat de dedicar un carrer de cada vila a aquest document històric”, i també de la feina “de l'Associació d'Amics de les Homilies d'Organyà”.
El segon dictàmen aprovat (6.2.2, conveni entre la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament per les biblioteques municipals) no va generar ni valoracions.
L'últim dictàmen unànime (6.2.3) fou el d'adherir Manresa i Amat i Pinella -ja que “celebrem el seu any” recordava CiU, a l'associació “Espais escrits. Xarxa de Patrimoni Literari en català”. Els membres del grup municipal de la CUP també van expressar algunes consideracions sobre això. La raó: recordar als assistents (i potser a PxC) que Amat i Pinella fou “un gran escriptor” i també, algú “reprimit pel feixisme”.
Altres dictàmens: Mesa de funcionaris, carretó pel cementiri, etc.
També es van aprovar les modificacions de crèdit que va explicar el regidor Sala. A més dels suplements de crèdit. També s'aprovaren les partides imprevistes; així com la “facultat dels alcaldes per adoptar mesures amb caràcter d'urgència i emergència per catàstrofe” que contempla l'article 21 de la Llei de Bases de Règim local.
També es va aprovar la taxa municipal de 36,30 euros per al “control de les activitats recreatives de les atraccions firals” que va ser aprovarda com a taxa “a part de la tarifa habitual” (la llicència per ocupar espai públic) explicava Sala.
També van aprovar la compra (per 15.227 euros) d'un carretó elevador pel cementiri municipal.
El regidor d'Hisenda, Josep Maria Sala, també va explicar el dictàmen 4.2.1, en el qual es trobava la firma de tots els sindicats de la funció pública (Comissions Obreres, Confederació General de Trebaalladors, Unió General de Treballadors, Lluita-Confederació Sindical Interna de Funcionaris, Sindicato Español de la Policia Nacional-Catalunya). Es tracta de l'acord de la Mesa
social de la funció pública que s'ha de ratificar pel Ple. Sorprenentment, només 15 vots a favor van aprovar l'acord unànime sobre salaris i horaris dels serveis de nocturnitat, festivitat i altres, al qual havien arribat a un acord Ajuntament i sindicats.
També es va aprovar el canvi d'inversió d'un projecte amb cofinançament privat que “anava per remodelar el carrer Serrarols i que ara anirà en un altre espai de la ciutat.
Altres temes econòmics
Dintre dels dictàmens econòmics i d'algunes qüestions fiscals de presidència, es van tractar alguns aspectes destacables.
Per començar; les Bases del pressupost per a l'execució del 2013 presentades pel regidor d'hisenda Josep Maria Sala "per agilitzar". Primeres intervencions: 11 vots a favor (CiU) i 13 abstencions (oposició). En definitiva, no va crear debat. Va ser tractant el pressupost anterior (Resolució de l'alcalde núm. 2179, de 28 de febrer de 2013, sobre aprovació de la liquidació del pressupost de l'exercici 2012) quan es van centrar a debatre el el dèficit municipal. Jordi Masdeu (CUP) explicava que no hi havia marge. "No queda per on rascar", exposava el cupaire. José Irujo (PSC) també exposava el mateix: "no té interpretació política possible, és un tancament contable". Ara bé, el PSC sí opinava que eren "pressupostos realistes que no generen més dèficit i compleixen". El regidor de CiU, afegia "la falta de liquidesa" per valorar positivament tot plegat.