Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de març de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
‘Mi claustro es...’ Telecinco
De vegades, mentre es confeccionen els temes del mes, els redactors i redactores, per aquella cosa de l’atzar, s’assabenten de fets ben curiosos. I, és clar, Manresa i el Bages no deixen de ser —com el món— un cop de puny. Així és com, en el moment que la revista va quedar amb Sílvia Pulido —una de les afectades per l’impagament d’una hipoteca a qui ha donat suport la PAHC del Bages— aquesta va comentar que, entre l’allau de reaccions després que la dació en pagament acceptada pel BBVA sortís a la premsa, acabava de rebre la trucada d’una monja que se li havia presentat com a representant del Banc dels Aliments. Un context de referència per acabar proposant-li si volia assistir al programa El gran debate de Telecinco del dissabte següent. Endevineu qui estava fent tasques de producció televisiva? És ben fàcil: Sor Lucía Caram. Aquesta dona és una capsa de sorpreses. Ara, que servidor encara no sap si tot plegat és una estratègia per donar veu a les seves múltiples causes, una vocació periodística irrefrenable matisada per la fe o, simplement, una erupció de megalomania.
Reivindicació ortogràfica
Continuant amb els episodis derivats de la redacció del tema del mes, en la imatge adjunta veiem un dels membres de la plataforma bagenca que defensa els afectats per les hipoteques i la crisi. És Joan Sala, conegut com el Saleta, pagès i lluitador social infatigable. La instantània, feta a l’estació de la Renfe, pertany al dia 23 de febrer, en què hi havia convocada una manifestació a Barcelona contra el Cop d’Estat dels Mercats i el Poder Financer. El Saleta va anar a la mani armat amb una pancarta amb tres proclames ben contundents, com podeu veure. És clar que la proporció de faltes d’ortografia és altíssima. 3 ratlles, 3 faltes. El PP deu tenir el cul enlaire i no pas “enlaida”; els bancs no concedeixen pas la “dacció” en pagament, si no més aviat la dació, i espero que ni els “toros” ni els “torus” no tornin a Catalunya. La reivindicació no sempre va lligada amb el rigor ortogràfic. El proper cop, li recomano que passi el text a consulta.
Empreses d’Espanya
El recorregut traçat pels redactors del tema acaba a l’entrada de l’escala on hi ha la seu de Col•legi d’Advocats, on es va entrevistar el degà, Abel Pié. Un edifici d’oficines del carrer dels Esquilets que acull, entre altres empreses i institucions, l’Institut Europeu de Formació Empresarial (IEFE). L’espai és ampli i, entre els molts inquilins, els nostres intrèpids periodistes hi van trobar l’intèrfon que reproduïm amb quatre societats amb noms ben peculiars: Ceplus 6 SL, Calvin SL i les que m’agraden mes: Tia Rosa de España SLU i Bimabel de España SLU. En temps d’espies i empreses fantasma l’empresa de la tia Rosa, com a mínim, aixeca alguna sospita, oi?
Gual dissuasiu
Hi ha carrers amb molt trànsit, potser massa i tot. És el cas del carrer de la Pau, on un amable lector hi ha retratat l’entrada de garatge que reproduïm. Es tracta d’un gual permanent que, també potser massa sovint, devia ser poc respectat per part dels conductors. Davant dels conflictes, els propietaris de l’immoble han optat per una solució tan amable com dissuasòria. Hi han pintat, fins a dues vegades, el seu gos mirant els transeünts. Es tracta d’una veritable obra d’art molt més original que aquells cartells de seguretat tan desagradables on diu “Cuidado con el perro”.
Espinalt, castigat
Jaume Espinalt, conegut pels lectors del Pou després de guiar-nos en el reportatge sobre la Seu del mes d’abril passat, en què descobríem racons ben insòlits de la basílica en un moment d’obres majors, s’ha encarregat de relatar els malaguanyats fets que van portar a la calcinació del sepulcre barroc del canonge Mulet la nit del 13 al 14 de desembre. Com va quedar clar, el descontrol en l’encesa d’espelmes va provocar la catàstrofe. Ho corrobora Espinalt en el seu bloc personal (arquitecturamedieval-jespi.blogspot.com.es), on descriu que “després de la diada de Santa Llúcia, es varen abrandar les espelmes que els devots havien ofert a la santa al llarg del dia. [...] Encara que en molts treballs he llegit que ‘un petit incendi’ va provocar el desastre, no va ser ni molt menys un petit incendi, sinó un gran incendi que va afectar el pati d'entrada i absolutament tot el claustre: parets, columnes i voltes; a part del sarcòfag es va cremar la imatge de Santa Lucia i tot l'altar”. La seva contundent denúncia es veu que no ha agradat gens al rector, que li ha retirat la llibertat de moviment pel temple de què disposava per prosseguir amb els seus interessantíssims estudis. Ja diuen que ho deia el Quixot: “con la Iglesia hemos topado”.
Perfums bé de preu
Puc afirmar que no sempre una imatge val més que mil paraules; què faria jo si no pogués escriure! Però la foto que m’ha passat una lectora de la revista, i que reprodueix el rètol penjat a l’Outlet Reyes, a la carretera de Vic, on abans hi havia la merceria Cantó, sí que ja ho diu ben bé tot, oi?
