La plaça Sant Domènec
La plaça que el segle XX
Manresa necessitava
encara no la tenim
però sembla que es desencalla
la sàvia restauració
de fer una plaça a l’alçada
de qualsevol gran ciutat
o capital de comarca.
Diuen alguns manresans
que s’hi trobem com a casa
i que el teatre que hi ha
(que per cert ja no s’aguanta)
s’hauria de conservar,
perquè és tot una monada.
Voleu dir que no fem l’ase?
Als que la plaça us agrada,
disculpeu-me però me’n ric:
deixeu de dormir a la palla,
no us mireu tant el melic
i fem una nova plaça
com la que tenen a Vic,
a Manlleu, a Balaguer
i a tants pobles que no dic!
Collige, virgo, rosas
Ara que enamores amb la teva joia,
i com una daina saltes corriols,
ara que et saps jove perquè ets una noia
que amb els que t’envolten vius a cor què vols,
cull, pren i arreplega del jardí les roses
i fes-te’n garlandes o bé rams de flors.
Que el temps implacable s’endú tantes coses!;
fins s’endurà un dia l’encant del teu cos.
I si mai et trobes, quan siguis madura,
que notes més ampla la teva cintura
i que ja no et brillen els cabells com l’or,
exhibeix amb gràcia la teva bellesa
sempre perdurable: l’amor i tendresa
que dónes als altres. Són el teu tresor.
