Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de març de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Benvolguts germans i germanes. Aquest mes no s’admeten bromes. A fe de Déu que el tema basquetbolístic a la nostra ciutat és motiu de culte i, per què no dir-ho, un vici ben confessable que Nostre Senyor crec que és ben capaç de comprendre. El Bàsquet Manresa ha trepitjat merda! A finals d’any el club va perdre el signe... l’Assignia, més ben dit. El patrocinador es va despenjar per posar encara més tensió a la tresoreria del club. I com que sempre plou sobre mullat, les lesions han deixat l’equip en quadre. Mare de Déu Santíssima! I això que encara no he parlat de la marxa esportiva de l’equip que, si acabés ara la temporada, perdria la categoria. I, probablement, qui es guanyarà una plaça a la màxima categoria serà l’Andorra que entrena l’excapità Joan Peñarroya. Déu nos en guard! Calen solucions urgents perquè —i que Déu em fuetegi— la campanya basada en el lema “la fe mou muntanyes”, lluny de millorar la situació a la lliga ACB encara l’ha complicada més. Gent al Nou Congost i endavant les atxes!
Josep Vives, conjuntament amb l’equip administratiu, entre tertúlies radiofòniques i tasques professionals, es passa les hores que li queden lliures buscant solucions imaginatives. En el tema de fitxatges, encara bo que Ferran Laviña s’avé a tenir contractes d’ETT quan el truquen de Manresa i Chichi Creus —un home agraït— també ens ha enviat el seu fill, que jugava a les categories inferiors del Barça, per contribuir a obrar el miracle de la salvació. I els jugadors encara donen la cara, tot i que l’entitat els deu alguna mensualitat i les perspectives no són bones. No obstant això, Nostre Senyor hi haurà de fer més que nosaltres i esperem que doni lucidesa a Jaume Ponsarnau, un entrenador amb més moral que l’Alcoià. Des de fa uns dies, el club ha optat pel micromecenatge que, a part d’estar de moda, permet a les ànimes caritatives donar una empenta a la gran il•lusió esportiva de la ciutat. Ja fa dies que dic misses pel Bàsquet Manresa i tinc un ciri encès davant d’un cromo de Juan Antonio de la Cruz. El Lagarto, que llançant d’esquena en l’últim segons a les illes afortunades va salvar el club del descens. Preguem tots junts per evitar la condemna. L’esperit manresà ha de perviure a l’ACB!
