Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de març de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
“Antes que España, se va a romper Catalunya”, aquestes eren les declaracions de l’expresident espanyol José María Aznar contra argumentades per l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, dient que Catalunya només es podria trencar “si patís abans la seva pròpia ruptura com a societat, com a cultura i com a tradició”. No vull ni parar-me a pensar en la possibilitat que les declaracions de l’expresident espanyol puguin arribar a tenir el més mínim sentit.
Ja fa mesos que ha començat l’estratègia espanyola de “dividir” Catalunya i cada vegada ens l’apliquen amb més rotunditat. Sabem que el procés de transició nacional és i serà encara més dur. Ja estem patint els atacs continus, per a tots els costats, i encara ens cal esperar-ne més. Intenten i continuaran intentant debilitar-nos, per fer-nos desistir de la nostra voluntat d’independència que tant els perjudica.
“Imputació, tràfic d’influències, premeditació, malversació de diners públics, espionatge...”, mai tant com ara s’havien escoltat a Catalunya aquestes acusacions; ja no només ens n’omplen els mitjans de comunicació, sinó que també volen aconseguir que aquests siguin els temes de conversa als bars, als cafès, a les tertúlies de barri perquè ens desenganyem de qualsevol il•lusió col•lectiva de país i fer-nos perdre així la confiança en tots els nostres dirigents públics. No ens enganyem, comencen pel partit que governa i continuaran per la resta. Ens cal, però, destriar el gra de la palla. Cal apartar de les seves responsabilitats a tots els polítics involucrats en casos de corrupció siguin quins siguin i del partit que siguin. No podem crear un estat propi sense transparència, però al mateix temps tampoc podem crear-lo sense defensar la honorabilitat de la immensa majoria dels càrrecs públics del nostre país que fan joc net i treballen amb transparència i no deixar que ens inculquin des d’Espanya que la política és sinònim de corrupció. No és molt casual que tot aquest enrenou comenci amb unes infundades acusacions en plena campanya electoral d’unes eleccions gairebé plebiscitàries?
No oblidem tampoc els atacs a la ciutadania. No és fàcil per a Catalunya mantenir la cohesió social si 3 de cada 10 catalans i catalanes viu en situació de risc d’exclusió. A Espanya només són 2,5 de cada 10 i a la Unió Europea, 2 de cada 10. Aquestes dades ens ajuden a entendre el que érem i el que som pel que fa la nostra economia i ens fan desitjar encara més el que volem ser. No podem permetre que ens fracturin la cohesió social a Catalunya. Ja no parlem dels constants atacs a la llengua i al nostre sistema d’immersió lingüística.
El país, nosaltres, necessitem ara ser més forts i resistents que mai. El procés ha començat i no podem deixar-nos endur pel malestar i les sinergies negatives que intenten provocar-nos amb estratègies orquestrades des d’Espanya. No deixem que ens divideixin en el camí cap a l’estat propi. Ens ho juguem tot!
