Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de març de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
TEATRE. Quins misteris, desitjos i secrets poblen la realitat femenina d'una dona de trenta? Tot un enigma que desvetllen Meritxell Huertas, Mònica Pérez i Yolanda Ramos en l'espectacle "Confessions de dones de 30", un entramat de rialles i veritats hormonals políticament incorrecte.
És cert que la "fase dels 30" és de les pitjors èpoques en la vida quotidiana dels homes, ja que a més d’anar deixant cada vegada més enrere la joventut, i ser conscient que el cos ha arribat al seu màxim, i que no anirà més enllà del punt aconseguit, sinó més aviat tot el contrari, s'hi suma, en el cas de ser solter, la situació en què es troben, tristament, les tres protagonistes de l'espectacle, una situació d'indefensió emotiva i social en què a més del portar el rumb de les nostres vides, sembla que van a remolc d'ella, amb una carrera professional i una història sentimental que transita entre el fracàs i, fins i tot, algun ridícul espantós. És així comprensible que les tres personatges de "Confessions de dones de 30" estiguin ratllant la histèria i es mostrin frustrades, explosives i emocionalment alterades a l'hora de confessar les seves més profundes necessitats.
"Confessions de dones de 30" és un espectacle còmic que barreja els monòlegs i les actuacions humorístiques, on Meritxell Huertas, Mònica Pérez i Yolanda Ramos tenen una àmplia experiència, ja sigui en programes de televisió com en actuacions sobre els escenaris. Un fons al qual se suma a l'amistat i la confiança que hi ha entre les tres actrius, que es nota, i molt, al llarg de l'obra.
Les tres actrius. Mònica Perez, Meritxell Huertas i Yolanda Ramos
Doncs bé, "Confessions de dones de 30" comença com el típic espectacle de monòlegs en què les actrius fan torns a l'hora d'explicar les experiències quotidianes esquitxades d'anhels i de necessitats entre les que es troben les seves necessitats sexuals no satisfetes i la seva devaluada vida social que es redueix a la família més propera i la visualització de concursos televisius a la nit.
Tot s'enfonsa, i mai millor dit, en produir un accident sobre l'escenari, el que ens farà entrar a la segona part de l'espectacle, en el qual el teatre després del teatre i la interacció entre les actrius, ens permetran aprofundir més en la comicitat de la trista situació de les dones trentena (perdó, ‘quarentonas’) i en la narració dels seus peculiars existències.
Per això Meritxell Huertas, Mònica Pérez i Yolanda Ramos es despullen, en el sentit figurat (i no tan figurat de la paraula) i fan aflorar la seva toc còmic per analitzar una situació, la solteria a finals dels 30 i principis dels 40, cada vegada més comú en la societat en què vivim. Però sempre amb molt d'humor. Ens parlen de les seves cites, de les seves dificultats de tota mena, de les seves relacions amb els homes, i dels seus fracassos… tot un terratrèmol emotiu i existencial per a qualsevol dona.
Així i Confessions de dones de 30 és una bona excusa per prendre "amb broma i bon encert" els estralls de l'edat i les incapacitats seductores i emotives d'una societat que, moltes vegades, no ens educa per assimilar l’envelliment, i molt menys el nostre. Una oportunitat per conèixer les confessions de dones de 30. Confessions és un còctel que se serveix sense gel, de manera que s'anirà escalfant, així que s'ha de beure amb certa rapidesa. És un còctel de graduació mitjana de gust agradable, de manera que s'ha d'anar amb compte amb el nombre que es beu, perquè "Confessions" convida a confessar!