Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de febrer de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
CRÒNICA. El cantautor solsoní va fusionar la música tradicional i les seves lletres personals en el concert d'ahir a la nit.Roger Mas va tornar a Manresa, la ciutat on va començar la present gira al costat de la cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona. El novembre del 2011 el cantant i els músics van visitar la Fira Mediterrània i van oferir una actuació d'estrena molt aclamada pel públic. Anit la mescla de sons tradicionals, procedents dels instrument de vent, corda i percussió de la cobla, amb la veu potent de Roger Mas va tornar a deixar embadalits els manresans.
Però no tot el repertori estava escrit amb la cal·ligrafia de Roger Mas. El cantant va interpretar també temes d'altres autors i en altres llengües mediterrànies diferents al català. Podríem dir que l'eclecticisme va ser la tònica dominant de l'espectacle. Des del principi, els ritmes personals de les cançons de Mas s'enllaçaven amb el piano i la potència instrumental de la cobla d'una manera sorprenent. Mentre que els temes oferts rajaven de tradicions diferents, de llenguatges culturals diversos - com la poesia o la literatura- i de moments històrics particulars. Tot plegat era un viatge per la diversitat que va acabar, de manera molt encertada, amb la sardana La Santa Espina, d'Àngel Guimerà.
Roger Mas no es va conformar amb cantar i tocar. El solsoní va oferir entremig de les cançons alguns monòlegs carregats de reflexió personal, dignes d'un filòsof irònic. Va remarcar la importància de mantenir viva la tradició i d'innovar amb ella, per tal d'apropar-la a les generacions futures i no deixar-la enterrada per sempre en un museu. Com no podia ser d'una altra manera, després de citar grans catalans com Jacint Verdaguer o Francesc Pujols, va insistir en que els polítics es donessin pressa per assolir la plena llibertat de Catalunya.
Roger Mas parlant al públic Foto: Mònica Angla
Roger Mas i la Cobla Sant Jordi al Kursaal Foto: Mònica Angla
