Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de febrer de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Cots i Claret, a la corda fluixa
El sector de la construcció s’està destruint a marxes accelerades. Des d’arreu es diu que el 2012 ha estat duríssim i ha acabat d’enfonsar algunes indústries immobiliàries que, amb l’explosió de la bombolla, ja estaven tocades de mort. És el que ha estat a punt de passar amb la històrica constructora manresana Cots i Claret que, després d’acabar un primer Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) a finals d’any, n’ha engegat un altre que ha implicat l’acomiadament de més de la meitat de la plantilla. Els motius principals de la mala marxa de l’empresa se centren, essencialment, en l’aposta per projectes d’obra civil que, en aquests moments, l’administració no paga. D’aquesta manera, tot i que la constructora, ara per ara, té alguns obres en què podria treballar, està pràcticament inactiva per manca de liquiditat i morositat d’ajuntaments i govern de la Generalitat. Mala peça al teler per als constructors i els treballadors, professionals i industrials que n’han de viure. Hi ha habitatges buits a cabassos i posar totxos per a equipaments públics implica, inevitablement, picar-se els dits i quedar entrampat sine die.
Més morositat
Si l’administració —tristament— ha acabat sent morosa per antonomàsia, hi ha institucions, col•lectius, clubs i entitats que també continuen fent la viu-viu i tiren endavant sense pagar factures en un qui dia passa, any empeny una mica detestable, la veritat. Un col•laborador d’aquesta revista em comunica força contrariat que, des de fa temps, el Club Tennis Manresa, presidit pel funcionari municipal Maurici Algué, està deixant de pagar quantitats considerables a alguns proveïdors i professionals que hi fan feines. Ell mateix és un dels damnificats. Aparentment, la imatge del club —amb restaurant renovat i instal•lacions de qualitat-- és bona, però, és clar, si tot és a costa de la morositat i de posar-hi més cara que esquena, tot plegat ja és una altra història. El club té una trajectòria històrica important i, si és veritat que té problemes econòmics, potser faria bé de reconsiderar qui i com ha de gestionar-lo.
Guardiola robada, de nou
Els redactors del tema central d’aquest mes em fan arribar una informació francament lamentable. Òmnium Bages ja va denunciar el gener passat que algú havia robat la maqueta del conjunt escultòric dedicat a Joaquim Amat-Piniella que hi havia instal•lada al Centre Cultural del Casino, just davant de l’entrada de les dependències de la regidoria de Cultura. A part de la reproducció a escala, els lladres també es van endur una guardiola destinada a recollir donacions per finançar l’estàtua que s’instal•larà al Casino amb motiu del centenari del naixement de l’escriptor. Malgrat la pèrdua de la maqueta, i com que la campanya Amat-Piniella al Casino continua oberta, la gent d’Òmnium i del centre cultural van decidir restituir la guardiola per seguir recollint donacions. Aquest cop, a més, clavada per fer-ne més difícil la sostracció. La sorpresa va arribar pocs dies després quan, novament, va tornar a ser robada. És que s’ha de ser miserable, eh!
Donar la notícia a cegues
Un amable lector em diu que li va produir sorpresa que, arran del comunicat de la CUP sobre el tancament de la Kampana, les televisions locals anunciaven simplement que el centre havia tancat (era a mitjans de gener). El cartell que es podia llegir a la porta de la Kampana, però, deia que es tornaria a obrir a primers de febrer. La CUP era qui denunciava el “tancament". Ningú no va dir, però, que el tancament era per quinze dies. De vegades val la pena contrastar la informació, oi?
50 anys servint els Reis
Si fa dos mesos us reproduïa el curiós rètol que lluïa un vehicle per Manresa i que es queixava de la marca Seat i de l’atenció rebuda per part del concessionari manresà, avui em sembla de justícia remarcar la trajectòria d’aquest concessionari, Accessoris Manresa, que des de fa cinquanta anys col•labora amb l’organització de la cavalcada dels Reis d’Orient amb l’aportació de 15 o 20 vehicles de tot tipus. L’Agrupació Cultural del Bages els ho ha reconegut i em plau fer-me’n ressò perquè en aquesta secció no tot han de ser crítiques i les coses que es fan bé i desinteressadament també val la pena que se sàpiguen. Queda dit.
Dilluns Barreja
La notícia del debut al local D’Arrel del grup de folk Dilluns Barreja, encapçalat per l’exconseller Josep Huguet i l’exregidor Ignasi Perramon, ja ha donat la volta al país, perquè no és habitual que els polítics, encara que siguin jubilats, ens animin la vida amb música. Però no em puc estar de fer-me’n ressò en aquestes pàgines de bugada manresana per felicitar-los i desitjar-los que continuïn en aquesta línia, que segur que és més gratificant que la de la política. Puc donar fe que ho fan força bé, que apunten estil i maneres, vaja, i que en podem esperar més. De fet ja ens van anunciar un proper lliurament de música occitana. L’esperarem amb candeletes.
