Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de febrer de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Benvolguts cristians i cristianes, ja en l’antiga Judea els fariseus feien de la tafaneria i el rumor la punta de llança de les seves ofenses. I qui de vosaltres no s’ha sentit víctima, com hi ha Déu, de les enraonies del veïnat? Ja ho recull Joan Amades en una dita dedicada a les donasses que abaixen la persiana quan tornem tard a casa i (potser) amb alguna companyia no coneguda pels factòtums del barri: “dona finestrera, o puta o xafardera”. I, a fe de Déu, que els mitjans de comunicació fan córrer rius de tinta al voltant dels afers diversos dels dits famosos i se n’omplen hores i hores de televisió. Però, que l’Altíssim em perdoni, el que més llaminer és per a la patuleia és el coneixement de les misèries del veí de l’escala: si la dona li fa el salt, si duu llepet als calçotets, d’on ha tret els calés per canviar-se novament el cotxe i si és veritat que la seva filla ha demanat un crèdit per fer-se fer els pits. Càstig de Déu! Infàmia! Però el que els anglesos anomenen
hunky punky , el nord-americà sexe, drogues i rock’n roll, sempre desperta passions. Les passions més concupiscibles, per cert.
La nova moda dels adolescents a les xarxes socials s’anomena
informer i es vehicula a través d’espais com el Facebook. La idea és semblant a la de les guixades dels interiors de les portes dels lavabos, però modernitzada. Ben mirat, falòrnies infundades aparentment inofensives que acaben escampant-se com la pólvora. I, certament, algunes fan molt de mal. És esfereïdor comprovar com, en els centres de secundària, la testosterona està a uns nivells altíssims! De cordar-se ben fort un cilici a l’entrecuix, vaja! Que Déu ens agafi confessats! Ara que, el que enerva més és el llenguatge i l’ortografia dels adolescents. No és pas un problema de llengua, ni de sociolingüística... És un problema d’alfabetització. Cada dia reso 25 parenostres i 50 avemaries per als docents que han de negociar-hi. Alguns d’ells, per cert, vexats i insultats als
informers per nassos de mocs amb més llengua que esquena. Ai, Senyor! Pecats antics amb idees ben modernes. Com si l’ètica i la moral (cristiana?) hagués desaparegut a cop de clic. Amb tanta laxitud, no sé sap on anirem a parar.
Il·lustració: Aida Cantero
