Gran aterratge de ‘Litus’

per Carles Morell, 8 de febrer de 2013 a les 00:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de febrer de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
CRÍTICA TEATRAL. L'obra que havia guanyat el primer premi #postfunció, 'Litus', de Marta Buchaca, es va representar ahir al vespre al teatre Kursaal de Manresa, després de recórrer els teatres barcelonins. El tema, la mort. El tractament, gens dramàtic.
Ahir, a les nou del vespre, inusualment a la Sala Gran del Kursaal, s’oferia l’obra Litus, de Marta Buchaca. Llicenciada en Humanitats, formada com a dramaturga a l’Obrador de la Beckett i guionista, entre d’altres, de la telesèrie La Riera, la tragicomèdia de Buchaca és una obra brillant amb grans punts d’humor, però també amb dosis de reflexió a l’abast de tots els públics. Amb un gran repartiment (Anna Alarcón, Borja Espinosa, Josep Sobrevals, Sergi Torrecilla i David Verdaguer) digne d’aquesta obertura extraordinària de la Sala Gran (per ser un dijous i atès l’èxit que ha acumulat la peça), durant vuitanta minuts els personatges van reflexionar sobre la mort recent del seu company Litus, protagonista absent, del seu caràcter i de l’herència que els deixa. L’element principal, però, es dóna cap al final: “Qui collons vol créixer?”


L’autora, nascuda l’any 1979, enyorada de la infantesa, construeix uns personatges que se situen a la trententa, aquella edat intermèdia en la qual hom no és ni infant ni adult, encara. Just en aquesta franja, els diversos caràcters deixaran pas a la feina dels actors: realment una molt bona feina general, malgrat que destaquem l’actuació fantàsticament divertida d’en David Verdaguer, i el crucial temperament cru de Borja Espinosa. Això s’explica, segurament, perquè Buchaca tingué tres mesos per preparar únicament la meitat de l’obra: l’altra meitat la bastiren amb improvisacions dels mateixos actors: això els ajudà a l’hora de fer-se seus els personatges. És tota una demostració de conflicte generacional. I cito Gomila, director del Time Out Barcelona: “Més difícil encara és escriure sobre la mort sense ser categòric, ni soporífer. Buchaca diu que, de petita, va viure a casa la mitificació d’un mort, el primer marit de la seva mare. Litus va una mica per aquí, sobre com cinc amics recorden una persona especial que ha passat per les seves vides. A partir d’aquest argument, la troca es descabdella amb suavitat.”

La mort és un tema delicat, però Buchaca el sap tractar amb grans dosis d’humor, sense condemnar-ne la part seriosa i de fons. També cal destacar la veracitat dels personatges i de la llengua en els diàlegs, molt acostada a la realitat i sense pèls a la llengua ni voluntat de ser correctes. La sala, no sense raó, era plena. I quan acaba l’assaig d’en Pepe (Josep Sobrevals), que realment és el concert final, tots quedem fascinats davant d’una peça construida (com Cinco horas con Mario, de Delibes, per exemple) des de l’absència del protagonista.


Sergi Torrecilla, David Verdaguer (el reporter del Bigoti, de L'APM) i Borja Espinosa (el bàrman Starsky a Plats Bruts). Foto d'arxiu de Roser Blanch



Participació