L’esperada companyia de l’excel·lent ballarí no va agradar tant com s'esperava la tarda de diumenge. De les tres coreografies que va presentar, només la Suite de la Bayadère era una peça totalment clàssica, ja que les altres dues es decantaven més per un estil neoclàssic i contemporani. D’acord amb el nom que té la companyia, Barcelona Ballet és una companyia de dansa clàssica, però el públic es va trobar que la peça de ballet va ser la més fluixa de totes. Descoordinació, passos fora de temps amb la música, inseguretats, errors coreogràfics i diferència d’estils entre ballarins. Es podria dir que faltaven hores d’assaig. En canvi, el que va sorprendre més de tot va ser l’actuació de la primera ballarina, que feia el pas a dos amb el ballarí, la protagonista de La Bayadère, que va deixar a més d’un bocabadat: era la ballarina que destacava més de tot el cos de ball, però, cap a malament: la menys acadèmica i amb menys tècnica podríem dir. I el millor de tot és que resulta que és la germana d’Ángel Corella.
La funció continuava amb la coreografia Facing the light, amb música de Vivaldi i coreografia de Kirill Rudev, coreògraf rus i solista de la companyia Barcelona Ballet. Es tractava d’una peça inusual que barreja tècnica clàssica amb moviment neoclàssic i contemporani. N’ha sorgit una peça molt personal que té molta força i intensitat i que va començar a canviar el ritme de l’espectacle per conduir-lo fins on va acabar, amb la peça Suspended in time, una barreja de clàssic i neoclàssic ballat amb puntes i música de ELO (Electric Light Orchestra). La peça la van crear entre tres corògrafs, Ángel Corella, Kirill Radev i Russell Ducker. I va ser el punt explosiu per a acabar l’espectacle, ja que la combinació de dansa amb música pop rock va fer que el públic acabés de veure l’obra aplaudint al ritme de la música. A més, que era la peça més esperada ja que era l'única on ballava Corella. El gran ballarí va conquistar el públic com sempre amb els seus impressionants girs, però tot i això, no es va mostrar tan àgil com en altres actuacions. Cal recordar que, des d’aquest estiu passat, Corella es va retirar de ballar en altres companyies, i això es va notar.
Aquesta peça final va fer que el públic sortís del teatre amb un somriure a la cara i que hagués gaudit de les acrobàcies, figures, velocitat i tècnica dels ballarins d’aquest últim número. I en van gaudir tant els que eren experts en dansa com els que no. No obstant la traca final, la part més clàssica va decebre també a tots els públics.
