Els Jocs Olímpics arriben a Manrússia

per César Màrquez Perez, 23 de gener de 2013 a les 20:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de gener de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
TEATRE. Durant les 6 funcions de la 56a Innocentada, l’Ajuntament de Manresa ha intentat convèncer els membres del Comitè Olímpic perquè Manresa sigui la seu dels Jocs Olímpics d’Hivern de 2022, en un espectacle carregat d’humor, danses i entusiasme de tots els participants.
Els manresans sabem que a la nostra ciutat a l’estiu fa una calor espantosa, d’aquí que passem a anomenar-la col·loquialment Manraqueix, i a l’hivern les temperatures tant baixes fa que agonitzem de fred, i per això sembla que vivim a Manrússia. Per això, què millor que acollir els Jocs Olímpics d’Hivern de 2022 a la nostra ciutat? La Innocentada d’enguany es planteja aquesta possibilitat en un any en què, sembla ser, els Jocs Olímpics estan de moda després de celebrar-se a Londres aquest estiu passat. Durant les dues hores que dura l’espectacle, els representants de l’Ajuntament de Manresa han d’intentar convèncer els membres del COIT (Comitè Olímpic Internacional També) de les possibilitats que ofereix la nostra ciutat i perquè és la millor opció per a celebrar les Olimpíades. Una tasca gens senzilla, pràcticament surrealista, però que serveix per poder fer crítica i broma d’aquest tipus d’esdeveniments i de les tradicions manresanes.

La Innocentada és una obra de teatre que, any rere any, omple les butaques del Teatre Conservatori amb la intenció de fer riure els seus espectadors utilitzant temes actuals que s’han produït al llarg de l’any i fent broma sobre la nostra ciutat. Però aquest any va més enllà, perquè quina relació tenen els Jocs Olímpics amb Manresa? La resposta no es troba en aquest esdeveniment esportiu, sinó en la tossuderia de defensar allò que és utòpic, exagerant-ho a l’hora de presentar una candidatura olímpica. I és graciós veure les peripècies de l’alcalde per intentar vendre la nostra ciutat com a perfectament preparada per acollir els Jocs. Aquest tipus de situació, en el fons, no és tant descabellada, perquè recorda, precisament, a la ciutat de Madrid, en els seus nombrosos intents per allotjar els Jocs Olímpics d’Estiu (el proper 7 de setembre se sabrà si la seva candidatura és la guanyadora pels Jocs de 2020).

Ja que a Manresa no hi ha les infraestructures necessàries per allotjar un esdeveniment esportiu d’aquesta mida, l’Ajuntament decideix mostrar als membres del COIT la millor cara de la ciutat: els manresans. Entusiastes a més no poder, tots col·laboren per intentar impressionar els membres del Comitè, passejant per la ciutat amb els esquís (encara que no hi hagi neu), amb festes plenes de glamour i amb convidats famosos a nivell internacional (Shakira, Piqué, Raffaella Carrá i fins i tot la Monarquia). Els membres del Comitè arriben a Manresa per conèixer les seves festes i tradicions, com les danses de l’Esbart, els Castellers, els Geganters, l’Hereu i la Pubilla, els artistes i músics... A l’escenari es fa un repàs de tota aquesta diversitat manresana en un to d’humor i broma molt propi d’aquest espectacle, que ja celebra la seva 56a edició.

Al text escrit per Ernest Macià (guanyador del concurs que se celebra anualment), hi ha escenes amb diferents situacions còmiques i surrealistes. La seva intenció és ironitzar sobre la ciutat, com les deficiències al servei de Renfe (els representants de l’Ajuntament esperen l’arribada dels membres del COIT a l’estació i constantment s’anuncia per megafonia la via per on arribarà el tren, que canvia cada vegada), o la manca d’hotels a la ciutat. Però també hi ha bromes i comentaris que fan referència a l’actualitat política i social catalana general. Al segon acte, els protagonistes arriben a la Seu per ensenyar la tradició cristiana manresana quan, de sobte, marxa la llum i es produeixen dues aparicions: la Moreneta i la Verge Maria. Entre aquestes dues verges hi ha una discussió en la qual s’hi barregen algunes idees tant actuals com el soberanisme, l’espoli fiscal català, el mal estat de les infraestructures ferroviàries, i les diferències i desavinences entre Catalunya i Espanya. El que no queda gaire clar és perquè la Verge Maria du el logotip de Bankia i la Moreneta el de la Caixa. Cal destacar que la Moreneta està interpretada per Enric Macià, director de l’espectacle.

Entre escena i escena, el Cos de Dansa de l’Esbart Manresà realitza les seves coreografies. Cal valorar enormement la feina d’aquesta entitat perquè les seves danses estan molt bé i són molt originals. Hi participen tant grans com petits amb cançons populars com el ‘Gagnam Style’ del coreà PSY, ‘Turning Tables’ de la britànica Adele o un mix de cançons d’Abba. El grup també té sentit de l’humor, en harmonia amb la resta de l’espectacle, quan els nois ballen ‘El llac dels cignes’ de Txaikovski. Tant ballarins com actors, a dalt de l’escenari, donen el millor de si per oferir un espectacle que és pur entreteniment. Tots els actors estan molt ben caracteritzats, tant pel què fa el vestuari com el maquillatge, com és el cas de les prostitutes, que interactuen amb el públic oferint els seus serveis, o tots els personatges que mostren als membres del COIT el millor de la ciutat de Manrússia.

La Innocentada, cada any, renova el seu espectacle per actualitzar-lo als temps que corren. El millor és l’entusiasme de tots els que hi participen, una gran quantitat de persones que treballen amb gran dedicació amb la finalitat de fer broma sobre l’actualitat política i social catalana i manresana. Amb 56 edicions, podem dir que la Innocentada és una tradició més de la nostra ciutat, que representa el sentit de l’humor que tenim els habitants de Manresa i el sentiment de resignació general front totes les coses que estan malament. I com en edicions anteriors, ‘Manrússia ciutat olímpica’ no té més transcendència que crear un producte 100% manresà per fer riure el públic en els temps difícils que vivim avui dia.

L’Ajuntament es planteja la descabellada idea de presentar una candidatura olímpica de la ciutat Foto: Gerard Barnaus



Participació