Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de gener de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Calendaris
Amb l’arribada del nou any i malgrat la crisi que ens aclapara, a Manresa es continuen editant un bon reguiztell de calendaris: el d’Ampans, que aquest any han elaborat usuaris i personal de l’entitat, o el mateix del Pou, que la majoria de lectors deveu tenir, en són un exemple. Però també se’n fan molts de particulars, com el que prepara l’Ignasi Segon, professor ara jubilat i bon amant de la fotografia i l’excursionisme. Fa quatre anys que elabora calendaris per a la família i els amics --els envia per correu a unes 150 persones-- i els temes dels diferents anys, sempre centrats en els Països Catalans, fan referència als boscos, les festes, les panoràmiques... El del 2013 es centra en l'aigua i em plau reproduir-vos-en la portada..
50 anys treballant en publicitat
I ara que entrem al 2013, em plau felicitar l’empresa Publicitat Clarena, que entre d’altres moltes coses, vetlla per la publicitat de la meva estimada revista. Els vull felicitar perquè compleixen 50 anys i no és gens fàcil desplegar una activitat com la seva en els temps que corren. Ells també editen regularment un calendari de sobretaula, molt esperat pels clients, que aquest any conté uns errors curiosos que no em puc estar de comentar. El primer és que el mes de juliol té dos dies 18 –estic segur que l’anomalia no té res d’ideològica—i el segon és la data de la Festa Major de Manresa, que no és pas el 26 d’agost sinó el 2 de setembre (per allò de la complicada fórmula del dilluns més proper al dia 31 que va introduir el nostre amic Ramon Fontdevila, quan era regidor de Cultura). I que consti que d’errors en fem tots, i al Pou també l’hem espifiada algun any col•locant algun dia de més. Espero que aquest any no hagi estat així en el nostre cas i per molts anys als amics de Clarena!
Un timbaler per la independència
Durant aquestes dates nadalenques que acabem de superar s'estilen cada cop més les felicitacions en les quals els pares mostren orgullosos les seves criatures en una postal familiar que s'envia als amics. La Montse i el Josep, els pares del Pere Comellas Brugarolas, han fet aquest any una nadala que m’ha arribat a les mans, en la qual el petit Pere emula la gesta del Timbaler del Bruc en una batalla per la independència de signe una mica diferent de la que es va viure al 1808 (fixeu-vos en l'estel que hi ha a baix, a la dreta) però amb la mateixa intenció de fer fora els ocupants. De ben segur que al timbaler de Manresa no li faltarà feina ens els propers anys.
Estels arreu
Suposo que no us descobriré pas res de nou si us dic que un dels temes estrella d’aquest Nadal, doncs, ha estat l’estel de la cobejada independència. Un estel que ha proliferat en múltiples felicitacions, tant de paper com digitals. Com a mostra, us reprodueixo la dels tres Reis d’Orient seguint les estelades dels balcons de les cases catalanes, elaborada per l’Assemblea Nacional Catalana, i que ha estat molt difosa.
Concert de Reis?
Parlant de Reis, he vist amb sorpresa que el tradicional concert de Reis que organitza el Rotary i que s’havia de celebrar el diumenge dia 6 de gener, dia de Reis, s'ha traslladat al diumenge 13, que és el dia de Sant Hilari. El motiu: que a la mateixa hora, a les sis de la tarda, jugava el Barça contra l'Espanyol. No sé si els organitzadors són del Barça o de l'Espanyol i no es volen perdre el partit. Segurament que ho han fet pensant en els espectadors i llavors ja queda tot mes clar, però em sap greu que un cop més el futbol ho interfereixi tot i obligui a fer un concert de Reis una setmana més tard, quan ells ja deuran tornar a ser a l’Orient.
El protocol abans que l'efectivitat
Feia temps la major part de les obres d'ampliació de l'eix transversal ja s'havien acabat i que una bona part dels cons que cobrien quilòmetres i quilòmetres de carretera no tenien cap sentit. Però les ganes de donar-hi una mica de bombo i donar més relleu a la inauguració oficial van anar posposant el moment de treure'ls. Així, durant setmanes, els conductors han hagut de fer cues darrere un camió o un autocar i han hagut d'emprar el doble de temps que haurien necessitat per cobrir una determinada distància, només per complaure les ganes de protagonisme de les autoritats competents i de tots els que necessiten ser reconeguts d'alguna manera. No cal dir que això ha comportat nervis i, de retruc, riscos totalment innecessaris. En alguns trams de l'eix uns rètols lluminosos anunciaven que el dia 4 de gener es faria efectiva l'ampliació de la C-25. Quin greu que l'alegria de veure acabada una obra així no s'hagi pogut celebrar abans per culpa dels que sempre donen més importància al protocol que a l'efectivitat. Posaré l'intermitent per avançar-los i perdre'ls aviat de vista.
