Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de gener de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’any 75 va arribar d’Extremadura amb disset anyets tendres, seguint l’estela femenina de l’àvia, de la tieta i fins d’una germana. I ja la tenim a Manresa, tot un caràcter: Fina Barroso! Treballant a cal Cucurella, i després rere els telers de la Fàbrica Nova. I estudiant, estudiant sempre, que per això es va fixar en un mestre només arribar a la ciutat i ja no el va deixar anar ni que plogués aigua calenta! La Fina Barroso és la prova vivent que aquest és un país de prodigis i oportunitats però, i això també, on a vegades cal ensenyar les dents. Per això, treballadora, muller i mare, aviat es va embolicar amb el moviment de les Ampes de Manresa. La recordeu ara? Des de la Flama i, després, des del Guillem Catà, van ser 23 anys de participació educativa en defensa de l’escola pública. Aviat és dit! Des de la Fapaes, al Consell Municipal Escolar o –batalladora com poques-- impulsant aquella extinta CODEP... quantes bregues i batalles! Ara, amb la canalla gran, la Fina es concentra en les pròtesis dentals –en fa, en repara o si convé n’amplia, tot a mida. I, fidelitat a prova de bomba, des del primer dia que és a la clínica dental de la Sagrada Família. I per tot, tan a punt com quan va arribar: generosa i alegre, incansable. Però, que us ho digui el Jordi Griera, fent-se valdre! Perquè a vegades s’han d’ensenyar les dents i, si no n’hi hagués prou... els queixals i tot. “¡Vaya que no!”.
Il·lustració: Maria Picassó
