Les sabates de l’altre

Des de la Butaca d'en Voltaire. PER L'HOMENOT DE LA PIPA

per L'Homenot de la Pipa, 15 de gener de 2013 a les 13:19 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de gener de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Hi ha una dita anglesa que diu: “per entendre una altra persona, cal posar-se dins les seves sabates“ o sigui que l’any vinent (això esta escrit al 2012) ens tocaria posar-nos sabates castellanes per entendre per què no ens volen entendre. Segurament ens passarà com aquells extraterrestres que intentant entendre el món després de l’Apocalipsi, en trobar un barret de la Guardia Civil (el genuí tricorni) i en posar-se’l al cap un dels marcians diu: “no sé per què serveix, però m’ha entrat al cos una mala bava...“.

Tenim per endavant un any clau per veure si som capaços de exercir el dret a decidir o ens haurem d’esperar, una vegada més, una generació sencera. Caldrà veure si ens calcem una bota militar o una sabata en punxa, per donar unes senyores puntades de peu i si el nostre cos experimenta la mateixa ràbia o tan sols un sentiment imperialista de possessió de tota Espanya tal com està fins ara. Si el sentiment espanyolista és capaç d’entendre que volem decidir donada l’estesa sensació i pensament que tenim els catalans: Farts, estem farts de ser tractats com a ciutadans de segona, d’haver d’obeir perquè hi ha un pensament espanyol que és superior al nostre pensament català. Com els maltractadors que creuen saber el que vol i necessita la seva ben tonta --així pensen-- parella. Fins a arribar fins al “la maté porque era mia”.

Nosaltres, els catalans, farem l’esforç de buscar diàleg, raons i bases ideològiques a l’hora de la confrontació i en la recerca de vies d’entesa. Però, no cal que esperem de les forces polítiques espanyoles que facin l’esforç de calçar les espardenyes catalanes. Nosaltres també tenim una dita: “d’on no n’hi ha, no en raja!” o, per dir-ho clar i castellà: “Si natura no da, Salamanca no presta”; i a sobre els rucs som els catalans! Ens caldrà molt seny, saber aturar-nos i tornar a caminar per tal de tenir, sempre que es pugui, la iniciativa a les nostres mans i magí.


 Il·lustració: Maria Picassó
Arxivat a:
El Cul del Pou, butaca



Participació