Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de gener de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Estimats i mai prou ben ponderats germans i germanes. Sí, són temps de bons desitjos, tot i que la realitat actual ens commou. Però els sobreesforços comencen a fer-se massa feixucs. Fins i tot el meu referent, el bisbe Casaldàliga, és víctima de la barbàrie i dels interessos del capitalisme malalt i de l’imperialisme. I mira que, la bona voluntat, el germà Pere l’ha tingut sempre. Vatua l’olla! Quin final d’any tan ple de despropòsits. No sé si us heu fixat que les arques de l’administració estan ben eixutes i ha de ser –una vegada i una altra– la classe mitjana la que hagi d’apuntalar les iniciatives socials, cíviques i culturals que, ara per ara, l’administració no pot ni mantenir o, el que és més greu, es veu obligat a clausurar. Maleïda crisi i maleïts espoliadors madrilenys! Que Déu em perdoni! Espanya és una ruïna, però aquí, a sobre, encara ens escanyen més per veure si entrem en plena crisi de fe. Però mai serà tan ben dit: Nostre Senyor apreta, però no ofega. La fe i la idea de fer un món millor sempre són solubles entre tanta malesa. Sempre hi ha una mà estesa. Però, això sí, a qui li queden les marques de l’apretamenta divina és al ciutadà de peu que, com sempre, és el damnificat per excel•lència i no para d’afluixar la mosca perquè sembli que el despropòsit social no sembli tan majúscul.
Durant aquest últim trimestre, el teatre Kursaal s’ha omplert de festivals i actes amb objectiu benèfic. No sé si, potser ben aviat, el mateix teatre també haurà de demanar alguna almoina per continuar programant i pagar el personal. Perquè l’administració no en té ni cinc! I encara hi ha insensats, a fe de Déu, que gosen qüestionar els bons propòsits com La Marató de TV3 –bona feina de la Mútua Manresana a Manresa, també– o no es creuen que aquí a can garrepa, la solidaritat és un valor que brilla més que l’ensenya espanyola a la Plaza de Colón! És ben trist que el Nadal i l’adveniment de l’infant Jesús em creï tanta coïssor... que l’Altíssim em segueixi tenint en la seva glòria. Òmnium, Ampans, la Fundació Rosa Oriol, el Banc dels Aliments, Creu Roja, i un llarg etcètera d’entitats i col•lectius s’estan mobilitzant per pal•liar les misèries dels governs a conseqüència de la crisi salvatge. És el ciutadà, el que encara no forma part del 25 per cent de la població que no treballa; que encara conserva un raconet; que estira el salari com un xiclet; que té bon cor i sap veure que la situació és insostenible, el que continua gratant-se la butxaca per esdevenir, per Nadal més que mai, l’amic invisible de l’administració. Que Déu beneeixi els generosos! La seves accions sí que els faran eterns. I, si són catalans i paguen impostos religiosament, ja tenen guanyada una plaça de 15 metres quadrats en el gran aparcament de la cort celestial que, per cert, em sembla que no gestiona Abertis.
Il·lustració: Aida Cantero
