Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de desembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
BÀSQUET ACB. L’Assignia aconsegueix una important victòria davant el Mad-Croc Fuenlabrada, un rival directe en la lluita per la permanència per 74-66.
El partit començava amb l’Assignia deixant a DeVries, el seu jugador referencia, a la banqueta. Els nervis dels dos equips es veien reflectits en els constants errors en el llançament, fet que feia que cap equip es fes amb el control del partit. Gladyr veia com li assenyalaven una tècnica en el seu retorn a Manresa, però l’Assignia es mostrava incapaç d’aprofitar aquesta circumstància per escapar-se en el marcador. Al final del primer quart el marcador era un igualat 15-13.
La tònica erràtica dels dos equips es mantenia en el segon quart. Els visitants aconseguien anul·lar a DeVries (només 3 punts), però no trobaven la fluïdesa necessària per anotar. Els dos equips veien la cistella molt petita des de 6’75: 2/10 els locals i 2/13 els visitants. Quan pitjor ho passava l’Assignia, Laviña assumia la responsabilitat ofensiva per a mantenir als manresans per davant en el marcador, arribant al descans sis punts per sobre (33-27) després d’un triple de Yanev.
Sergiy Gladyr, en el seu retorn al Congost, va ser la referència exterior del Fuenlabrada. Foto: ACB Photo/Alberch
A la represa els dos equips deixaven enrere els errors i els nervis i començaven a anotar amb fluïdesa. Després d’uns primers minuts d’intercanvi de cops, el Fuenlabrada aconseguia empata el partit a 40, liderats per Gladyr, que anotava set punts seguits. Però lluny d’arronsar-se, l’Assignia acceptava el repte i de la mà de DeVries, que despertava amb set punts consecutius, aconseguia un parcial de 9-0 que deixava sense resposta als visitants. El Fuenlabrada vivia i moria a la línia de tres, oblidant la defensa, arribant al final del quart deu punts per sota: 56-46. L’Assignia aconseguia fer-se amb el control del partit a base d’una agressiva defensa i al (per fi) control del rebot.
A l’inici de l’últim quart els nervis tornaven a fer acte de presencia en els dos equips, fet que portava un altre cop a un joc poc vistós i ple d’errors. Especialment desconcertats començaven els manresans, incapaços d’anotar durant els primers tres minuts. Però els visitants no aconseguien aprofitar aquesta circumstància. A cinc minuts del final els locals controlaven el partit (62-52) i la segona victòria semblava a prop, encara més amb la cinquena falta de Gladyr, el millor dels visitants fins el moment.
Però sense fer soroll els visitants s’anaven apropant gracies a una defensa pressionant a tota pista que deixava descol·locat a l’Assignia: un triple de Feldeine tancava un parcial de 2-12 que tornava a igualar el partit (64-64) a un minut i mig pel final. Quan a Manresa es temia una altre dramàtica remuntada amb derrota com a final, apareixia el caràcter manresà: Asselin anotava per a tornar a avançar al seu equip, i tot seguit taponava un llançament de Feldeine. El èxtasis arribava amb un triple de DeVries que posava cinc punts de distancia entre els dos equips: 69-64 a menys d’un minut pel final. Després d’arribar a empatar el partit, els visitants s’enfonsaven davant l’ultima empenta manresana. Al final, 74-66 i segona victòria de l’Assignia.
Amb aquesta victòria l’Assignia segueix últim a la classificació, amb dos victòries empatat amb el Lagun Aro, aconseguint així que no se li escapi i situant-se a una victòria del Fuenlabrada.
L’esperança torna a Manresa.
Hanga i Glady, companys la temporada passada, enfrontats aquest dijous al Congost. Foto: ACB Photo/Alberch
