Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de desembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Una imatge val més que mil paraules? O una paraula val més que mil imatges? Tant les imatges com les paraules poden tenir molts significats al mateix temps o només tenir-ne un de clar i definit. Un exemple de paraula amb molts significats és sostenible (i tots els seus derivats: sostenibilitat, sostenibilista...).
Què vol dir ser sostenible? No tothom quan fa servir aquesta paraula vol dir el mateix. Quan neix aquest concepte i per què? Quan una persona és sostenible? Quan una comunitat és sostenible? Quan una activitat humana és sostenible? El concepte neix durant la cimera de Rio de Janeiro de l’any 1992. Després, sota una definició feble i no compartida per a tothom, se n'han extret molts significats, segons els interessos de l'usuari. Aquesta paraula s’ha desvaloritzat, ha perdut el significat real. Hi ha gent que la fa servir sense saber què vol dir, només perquè està de moda o per donar unes pinzellades de color verd al seu discurs. Abans s’utilitzava ecològic, ara toca sostenible.
Una persona, comunitat, un ecosistema, una ciutat, un país, el món, és sostenible quan no consumeix els seus recursos per sobre la taxa de renovació, gasta donant temps que hi hagi una regeneració.
Per exemple, no cremarem el bosc sencer, només farem servir la llenya que ha crescut aquell any. No ens menjarem la gallina, sinó que intentarem només extreure’n els ous que va ponent. No pescarem tots els peixos del riu, en deixarem uns quants per tenir-ne l’any vinent.
Una comunitat és sostenible, també, quan s'estableix equitat entre els seus membres. Quan tothom participa en les decisions polítiques. I, sobretot, quan hi tenim un sistema econòmic sa que es basa en el present, en el que tenim ara, i no en bombolles futures, en el que podria ser.
Sabent això, queda clar que hi ha molta gent que no sap fer servir la paraula correctament o, dit d’una altra manera, moltes de les realitats que ens envolten són del tot insostenibles: hem estirat més el braç que la màniga. Ens hem quedat sense boscos, sense gallina, sense peixos i sense futur?
