Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de desembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Espavilats
El mes passat, l'oficina de l'antiga agència de Viatges Iberia, reconvertida en Vibo Viatges, i que era al carrer dels Esquilets, va tancar de la nit al dia. Un fet que s’està convertint en massa habitual en aquesta ciutat, amb la crueltat en l’àmbit econòmic i laboral dels temps que estem vivint. L’agència, va tenir el detall —no sempre passa— de posar un rètol als vidres indicant als clients on es podien adreçar si tenien alguna gestió pendent per fer. Al cap de poc, als vidres del mateix establiment va aparèixer aquest paper que reproduïm dels viatges Stop Travel, del carrer Nou, oferint els seus serveis als jubilats per inscriure's als viatges de l'Imserso, ara que, per cert, la tercera edat sovint està més preocupada per alimentar fills i néts que per viure la dolce vita com anunciava una entitat bancària fa uns quants anys. És clar que l’actuació de Stop Travel no està prohibida i la podria haver fet a qualsevol agència, però córrer a penjar un trist paper com uns voltors a la caça dels clients que van quedar penjats a l'agència que havia tancat fa lleig, molt lleig.
Reforç escolar
I és que la cartelleria manual improvisada a façanes i parets dóna per a molt i descobreix grans veritats. Fixeu-vos en aquest paper que un lector va trobar enganxat pel carrer. S'explica tot sol. L’anunciant —en aquest cas una noia o senyora— ofereix reforç escolar, ajuda en “las” dificultats d’aprenentatge i “técniques” d’estudi. I ho remata dient que també dóna lliçons d'escriptura. Personalment, i només veient la traça en la redacció del cartell, no la recomanaria pas a ningú. En tot cas, li recomanaria que s’adreci al Centre de Normalització Lingüística i s’inscrigui en un dels cursos que ofereix per escriure correctament en català. Després, potser ja estarà a punt per fer reforç a algú altre.
Una merda de cotxe
El següent cartell que reproduïm no destaca pas per les faltes d’ortografia. Està enganxat en l’interior d’un cotxe i la redacció és prou correcta... i explícita. Ja se sap que quan ens comprem un cotxe —tot i les recomanacions i la bona premsa que ens n’hagin pogut fer— sempre hi ha cert factor de sort. És a dir, hi ha imponderables mecànics i de components que no controlem i que, de vegades, converteixen el vehicle en un malson en el qual ja no hi tenim confiança. Sovint hi ha tanta mala sort que alguns conductors es desesperen. És el cas del propietari del vehicle de la foto, que puc intuir que ha estat condemnat —vull pensar que aleatòriament— a haver adquirit un cotxe totalment defectuós que només li dóna problemes. I en el rètol, fent parlar el mateix vehicle, en responsabilitza tant al fabricant com el taller concessionari que, pel que es veu, no han aconseguit que funcioni.
Falca i olé
Acostumats a sentir falques radiofòniques de ràdio local sempre tallades amb el mateix patró i les mateixes veus, una mica d’inventiva i sentit de l’humor sempre s’agraeix. Us recomano fervorosament un anunci de l'emissora Styl Clàssics en què es promociona la renovada Bodega Andaluza. L’aposta ha estat donar-li un estil d’allò més cañí. El loctutor de Styl FM, Sergio Vázquez, va enregistrar la falca imitant la veu i l'estil del pare de Ràdio TeleTaxi, Justo Molinero. Entre tanta grisor i música lleugera, l’anunci convida a somriure, destaca i crida l’atenció que, de fet, és del que es tracta si es pretén que les promocions a través dels mitjans de comunicació funcionin. Després d’Òscar Andreu, a RAC1, i de Carlos Latre, el company Sergio Vázquez s’erigeix com un possibles successor del programa estrella de Ràdio RM i Ràdio TeleTaxi, que, per als poc introduïts, porta el nom d’El Jaroteo.
Vilamala al ‘Fènix 11*23’
La pel•lícula Fènix 11*23, basada en la història del català Èric Bertran es va preestrenar a Manresa el 7 de novembre passat per iniciativa de diverses entitats i amb la presència al Bages Centre del productor, el guionista i els directors. Entre el públic, hi havia el nostre amic, col•laborador i aucaire d’or, Joan Vilamala, que es va quedar de pasta de moniato quan, en una seqüència de la cinta dirigida per Joel Joan i Sergi Lara, s’hi veu un correu electrònic de suport al protagonista que remet, precisament, Joan Vilamala de Manresa. No és l’única referència a la nostra ciutat que apareix en la pel•lícula. També s’hi evoca un acte d’homenatge i suport a l’Èric que li van fer a la ciutat quan van passar els fets l’any 2004. Tot i que té una distribució força limitada, té força èxit de taquilla i és una cinta de qualitat i molt fidel a la realitat.
La cervesa Higgs
Entre les iniciatives del país que, entre el mar de llàgrimes de la crisi, més acceptació estan tenint hi ha la consolidació de petites empreses d’elaboració de cervesa d’estil artesà. N’hi d’escampades per tot el territori, se’n fan fires, es premien les millors fórmules i hi ha imatges de marca i noms de productes per a tots els gustos. El referent bagenc d’èxit és Ca l’Arenys, on s’elaboren les cerveses comercialitzades amb el nom de Guineu. La gamma de la factoria comença a ser àmplia i, com és normal, cada cop que s’amplia la família de productes —o se’n va una edició especial com és el cas— es busquen segells que tinguin ganxo de cara als consumidors. L’ultima i brillant idea, que gira al voltant del científic britànic Peter Higgs, va ser del manresà Xavier Serra que, en conèixer la recerca del bosó per part de Higgs li va enviar un correu electrònic a la Universitat d’Edimburg on treballa l’investigador. A partir d’aquí, a través del col•laborador del professor Higgs, Alan Walker, va començar un intercanvi de correus en què els dos científics van suggerir el nom final de la cervesa, Higgs Boson Ale i, a petició del pare del bosó denominat la partícula de Déu, Ca l’Arenys va haver de certificar que la cervesa en qüestió estava a l’alçada de tan digne personalitat. És a dir, que Higgs no es va conformar a cedir el seu nom per a la comercialització d’una cervesa industrial de baixa estopa. Una comitiva de Ca l’Arenys, com reproduïm en la fotografia, es va desplaçar al CosmoCaixa de Barcelona —on el científic havia estat convidat per l’Institut de Física d’Altres Energies) a fer lliurament al mateix Peter Higgs de les primeres unitats de l’edició especial. Allà mateix, tant Higgs com el seu mediador Alan Walker, es van retratar amb una Boson Ale. Una iniciativa sensacional tant per la idea de Xavier Serra com per la bona rebuda i acceptació d’un científic tan prestigiós.
