Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de desembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Il·lustració: Laura Estrada
Temps era temps, per aquestes dates, les petites llibreries de barri bullien d’adolescents que, amb les galtes vermelles de fred i els pràctics peluts, feien cua per comprar aquelles felicitacions tan de pessebre de Ferràndiz amb què els nens felicitaven altres nens de la classe, veïns, cosins i tietes Maries. Al revers de la imatge, amb bolígraf Bic hi escrivies sistemàticament el doble missatge de bon Nadal i feliç any nou. Els companys més creatius es feien ells mateixos les felicitacions, amb collages de cartolines de colors i paperets lluents, tot manllevant versos d’algun full de dietari, cançó o nadala. Però l’operació no quedava enllestida fins que les felicitacions, una vegada ensobrades, amb l’adreça i el valor del segell adequats, eren dipositades en aquelles bústies grogues i cilíndriques, de ferro massís i visera de gorra, que el motocarro de Correus buidava un cop al dia per al seu repartiment.
Perquè la felicitat fos completa calia també rebre’n dels altres. Sobretot dels amics més amics, tot esperant trobar-hi un senyal que les fes més íntimes i personals. Avui dia, aquestes felicitacions ja són peça de museu, i també en aquest àmbit les ones magnètiques han suplert el paper. Les noves felicitacions ara viatgen per canals virtuals i permeten la tramesa i la resposta en qüestió de segons. Curiosament, temps era temps teníem temps per a tot i ara que les noves tecnologies ens permeten estalviar més temps que mai ja no tenim temps ni per alçar la vista i adonar-nos de quin temps fa.
