Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de desembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Il·lustració: Maria Picassó
...Esdevingué castanya! Una castanya que han sentit a l’oïda i al clatell una part de la població del nostre petit país després de la darrera contesa electoral. Castanya i botifarra per als molt il•lustres xerraires i xerrameques, per no recordar els professionals de les enquestes, que es guanyen la vida opinant i pontificant sobre qualsevol tema que els ve a tomb en els mitjans de comunicació. Es van posar al davant d’aquest sentiment d’il•lusió perceptiva col•lectiva sense, com fora d’esperar en tan insignes predicadors, aportar elements de reflexió i de racionalitat. Quan l’emoció parla, fa cega la raó i enterboleix el cervell. El sistema límbic cerebral, lloc on les emocions i la memòria afectiva celebren ritus orgiàstics, han vençut el neocòrtex una vegada més a la part més moderna del cervell humà, la part més desenvolupada i que ens diferencia de altres animals no humans. Milers anys d’evolució i els sentiments menys racionals encara ens manen i passen per sobre de les estructures desenvolupades, amb tanta paciència per la pròpia evolució. La percepció del nostre entorn està ben modificada per elements externs i, sobretot, per la gran capacitat que tenim els animals humans per autoenganyar-nos. Percebem allò que volem, esperem i desitgem veure! De vegades sense estar en el desert albirem miratges! De ben segur és més agradable somiar i viure en una fantasia que mirar al voltant nostre i reconèixer que queda poc espai per a la política, que les forces econòmiques i els seus gestors tenen i exerceixen un poder fred, implacable i, fins ara, sense un corrent ideològic capaç de plantejar una oposició definida i a llarg termini. Davant de les falses percepcions només ens queda la racionalitat de les nostres idees, de les creences i els fonaments sòlids i autèntics del coneixement i d’exercir, mantenir un criteri propi. No siguem ramat, que no som cabres, ni cabrons, i, dissortadament, tampoc no tenim gaires bons pastors!
