Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de desembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
ANÀLISI. El que volem tractar en aquest article és la tasca de l’alcalde Junyent, de CiU, durant aquest any i cinc mesos de govern a Manresa, tenint en compte la situació actual que, val a dir-ho, pot o ha pogut limitar les tasques de govern per la falta de liquiditat de les diferents institucions estatals.Existeixen moltes veus a Manresa que identifiquen les tasques de l’Ajuntament de CiU com una simple gestió administrativa de la ciutat, és a dir, una
visió tecnòcrata que no advoca per l’elaboració de projectes, sinó per una administració acurada dels “inputs” i “outputs” de l’Ajuntament. Així doncs, quina ha estat la
iniciativa de l’Ajuntament governat per Junyent respecte l’elaboració de projectes? Més aviat minsa,
ja que l’equip de govern no s’ha caracteritzat per la proposta i elaboració, sinó per la
continuació de determinats plans anteriors, com per exemple el Pla d’Actuació Municipal (PAM) que empara uns valors a seguir sobre les qüestions bàsiques de la ciutat, durant el període de 2007 a 2011.
El POUM i l’ordenança de civisme
Segons les diferents vies d’actuació, els projectes que han esdevingut més rellevants han estat principalment dos: el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) i la nova ordenança de civisme i ciutadania. Pel que fa al POUM, aprovat en el ple de juliol, el més rellevant és l’entrada d’un grau de
participació ciutadana per tal d’establir un canal entre el ciutadà i la institució municipal. Tanmateix, aquesta participació no deixa de ser una declaració
més aviat formal de valors democràtics, ja que les úniques vies per fer arribar la veu es centren a fer un comentari, responent una enquesta (breu o ampliada) o bé assistint i participant en uns tallers per barris a càrrec de l’Ajuntament. Per tant, la participació per intentar influir en les decisions sobre l’àmbit urbanístic de la ciutat és més formal que no pas un canal de participació directa, ja que
el ciutadà o l’organització municipal
no es veu implicat en el procés de presa de decisions.
En relació amb el segon projecte, l’aplicació de la nova ordenança de civisme i convivència ciutadana destaca per l’augment de les conductes sancionables i l’augment de la quantia d’aquestes. La intenció de l’Ajuntament es basa en la sensibilització i un canvi de valors de la ciutadania per tal de conviure de manera òptima a la ciutat, alhora mantenint els espais públics nets i tenint-ne cura. L’ordenança pretén regular el comportament dels ciutadans mitjançant les sancions, sense tenir o contemplar un marge d’actuació dirigit a les tasques de sensibilització.
Vila Closes, espai de lleure o de conflicte?
Un altre projecte de grans característiques és la reforma del parc Vila Closes, conegut com el de “Les gàbies”. No obstant, aquest projecte
no ha estat iniciativa del govern, sinó que ha entrat a l’agenda pública arran de les demandes de les associacions de veïns dels barris de Saldes i de Plaça de Catalunya. L’Ajuntament va proposar l’elaboració d’un projecte tècnic per una remodelació, i els veïns varen convocar un
referèndum no vinculant legalment per tal de votar si estaven a favor o en contra del pla de remodelació proposat pel govern municipal. Tot i no ser un referèndum vinculant, el govern s’ha manifestat a favor d’aquesta via de participació ciutadana, explicitant el seu compromís de respectar el resultat final. D’aquesta manera doncs, podem observar que la pressió d’un sector de la població manresana ha pogut, si més no, posar un problema en l’ordre de l’agenda pública política de les institucions municipals.
Altres projectes
Un altre pla, impulsat per l’Ajuntament i de menor pes es centra en l’àmbit empresarial mitjançant la convocatòria d’ajuts a la
innovació de la petita i mitjana empresa del Bages. Aquest pla es focalitza i s’entén dins la lògica de la situació actual de crisi econòmica, ja que s’intenta emfatitzar l’activitat empresarial de la comarca. Així doncs, el projecte es du a terme entre l’Ajuntament, la Cambra de Comerç i la PIMEC de la Catalunya central. En l’àmbit social, observem que l’Ajuntament ha signat un conveni de col·laboració amb la fundació APIP-ACAM, anomenat
“Entre tothom” amb l’objectiu de promoure la
inclusió dels usuaris dels serveis socials municipals i alhora fomentar i activar la seva relació amb l’entorn. Per últim, també és rellevant el conveni que l’Ajuntament ha assolit amb el Servei d’Atenció a les Víctimes de Trànsit (SIAVT), el qual forma part de la Generalitat de Catalunya, per aconseguir una millor atenció tant a les víctimes de trànsit com a les persones del seu voltant.
Després d’aquest repàs general, s’observa que el govern de Convergència i Unió ha actuat sobretot en l’àmbit
urbanístic i de convivència i ciutadania. La
resta de projectes
no tenen un pes específic en la seva gestió, tot i que són també importants pel desenvolupament a l’espai públic manresà. D’aquesta manera, podem dir que l’equip de govern municipal
no es caracteritza per tenir un
caràcter emprenedor amb relació a l’elaboració de projectes, cosa que significa que l’agenda pública (en la qual s’han de veure reflectides les problemàtiques de la ciutat per poder trobar una solució) està més aviat aturada. Així doncs,
les problemàtiques municipals no es veuran acollides, emparades i solucionades. Si el propi Ajuntament no dóna eines i mecanismes per observar, tractar i intentar solucionar tals
conflictes mitjançant l’elaboració de polítiques públiques, aquests
seguiran perpetuant-se.
Per tant, ¿és l’Ajuntament governat per CiU una institució garant dels ciutadans i de la ciutat? O ha esdevingut un òrgan tecnòcrata i gestor?
