L’orgull del tercer món treu pit a Manresa

TEATRE. El duet madrileny Faemino y Cansado va omplir la sala gran del Kursaal amb el seu humor surrealista i va fer memòria dels seus prop de trenta anys sobre els escenaris.
Dos micròfons de peu, dos focus i una verborrea inesgotable. Amb aquests únics elements, el duet humorístic format per Carlos Faemino i Javier Cansado en va tenir més que suficient per fer rendir als seus peus, ahir al vespre, un teatre Kursaal ple de gom a gom.


Reivindicant el títol de l’espectacle que van dur a la capital del Bages, Parecido no es lo mismo, els madrilenys van servir un ració triple d’allò que millor se’ls dóna fer i que els ha convertit en un dels noms més destacats de la comèdia a nivell estatal: un humor a la frontera entre l’absurd, el surrealisme i la quotidianitat amanit amb tocs d’allò que alguns anomenen ‘humor intel•ligent’.


Dividit en tres blocs, el show va girar entorn algunes de les temàtiques habituals de les seves actuacions,i habituals en altres formes del gènere stand up, com ara la pretesa anècdota personal, el reflex de la societat de fons i una aguda crítica social apareguda en diversos moments puntuals.

Un dels moments més destacats de la nit va arribar en la recta final de l’espectacle, que es va convertir en un gest de complicitat amb els seguidors més fidels del duet. Enfundats en les sempiternes americanes blanques i en les camises amb farbalans, els germans Arroyito i Pozuelón van passar per les taules del Kursaal. D’aquesta manera, Faemino y Cansado van posar el punt i final a una nit que van començar autoparodiant-se en l’actualitat ('¡Quién tuviera cincuenta años menos!' deia Cansado en una de les seves primeres intervencions i abans que Faemino li respongués '¿Cincuenta? ¡Eso pa’ redondear!') i que va acabar amb ecos dels seus anys de glòria televisiva a principis dels anys 1990.