D'AQUÍ I D'ALLÀ

Roser Tachó (Londres)

Als anglesos els sorprèn el contacte físic que implica formar la pinya castellera.

per Redacció El Pou, 19 de novembre de 2026 a les 12:54 |

Soc la Roser Tachó Piñot, tinc trenta anys i soc investigadora postdoctoral al Francis Crick Institute de Londres, al Regne Unit. Treballo al laboratori de la professora Carola Vinuesa, on estudiem l’impacte de les mutacions genètiques en el sistema immunitari i el desenvolupament de malalties autoimmunitàries com el lupus. Vaig fer els meus estudis de grau i màster a Catalunya, on vaig tenir l’oportunitat d’endinsar-me en el món de la recerca a través de pràctiques en un laboratori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Aquesta experiència em va despertar la passió per descobrir i generar coneixement nou, i em va motivar a continuar la meva formació amb un doctorat.

Per fer un doctorat al PRBB, necessitava aconseguir una beca. Malgrat el bon expedient acadèmic, amb matrícula d’honor al màster, no vaig obtenir cap de les beques que vaig sol·licitar per continuar els estudis a Catalunya. Davant d’aquesta frustració, vaig ampliar la cerca i vaig presentar-me a ofertes de doctorat al Regne Unit, Alemanya i els Països Baixos. Em van acceptar a tots tres llocs i he constatat la disparitat en la inversió en ciència en altres països europeus. Vaig triar el Regne Unit i me’n vaig anar a Manchester el 2020. Allà vaig fer el doctorat en Immunologia a la University of Manchester, que vaig acabar el 2024. Durant aquests anys, em vaig adaptar parcialment a la cultura anglesa: vaig començar a dinar a les dotze i a aixoplugar-me de la pluja als pubs. Tot i així, no em vaig acostumar del tot a la seva manera de dir les coses sense dir-les directament, ni a cuinar amb mantega en lloc d’oli d’oliva. En acabar el doctorat, vaig decidir continuar la carrera científica al Regne Unit, on hi ha més inversió i oportunitats en el meu camp que a Catalunya. Em vaig traslladar a Londres i, a diferència de Manchester, vaig decidir integrar-me a la comunitat catalana per sentir-me més a casa en una ciutat tan gran. Em vaig apuntar als Castellers of London i al London Catalan Choir.

En aquests dos anys, aquestes comunitats s’han convertit en la meva família a Londres. Tot i els seus vincles amb Catalunya, totes dues acullen gent d’arreu del món amb ganes d’aprendre i compartir la cultura catalana. Per a mi, són racons on trobo persones amb tradicions i valors similars, amb qui puc ser jo mateixa i parlar la meva llengua. A més, els concerts de la coral i les diades castelleres em permeten compartir una part de la nostra cultura amb el món. Això soc jo, una jove immigrant que ha anat a un altre país a buscar millors oportunitats. No m’he acabat d’adaptar a la cultura i sovint parlo la meva llengua materna pel carrer. També mantinc les meves tradicions, tot i que de vegades xoquin amb la cultura local: als anglesos els sorprèn el contacte físic que implica formar la pinya castellera. Tot i així, he tingut la sort de trobar-me amb una comunitat amb la ment oberta i ganes d’acceptar i aprendre d’altres cultures, que aporten diversitat i enriqueixen el país. M’agradaria tornar a Catalunya, a prop de la meva família i amics. Soc optimista i penso que hi haurà oportunitats per a científics com jo, perquè puguem tornar a casa a aportar a la ciència catalana el que hem après. M’agradaria tornar a casa i veure créixer els meus nebots en un país que accepti els nouvinguts, com jo he estat acceptada allà on he anat.

Roser Tachó Piñot treballa al Francis Crick Institute de Londres (Regne Unit)

Arxivat a:
Gent, Roser Tachó, Londres
Participació