Aquesta informació es va publicar originalment el 25 d'abril de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’últim vagó per poder disputar els play-off pel títol passarà demà pel Nou Congost a una hora poc habitual (21.45) per tractar-se d’un dia laborable. No serà fàcil pujar-hi, ja que l’equip dirigit per Jaume Ponsarnau tindrà davant el segon millor equip de la competició fins al moment, i l’actual campió de la Copa del Rei.
L’equip blanc arribarà a la capital del Bages necessitat d’una victòria a domicili que reforci la seva confiança i els permeti seguir lluitant per atrapar el Barça al capdavant de la classificació. I és que els blancs no guanyen un partit fora de casa a l’ACB des de el passat 4 de març, quan van vèncer a la pista del Blusens per 69-83. Des d'aleshores compten les seves sortides per derrotes: 83-66 a Valencia, 98-90 davant el Lagun Aro, i l’última derrota, en el darrer instant, a la pista del Caja Laboral per 67-66.
La temporada dels blancs ha estat plena d’alts i baixos: moments de joc brillants, com el que van mostrar durant tota la Copa del Rei disputada a Barcelona, on es van proclamar campions 19 anys després en derrotar a la final el FC Barcelona Regal per 74-91, en una exhibició de joc ofensiu liderada per Llull (MVP del torneig) i Carroll. I d’altres d’inexplicables en un equip de la seva entitat i pressupost, com els partits perduts davant el Montepaschi de Siena per 69-88, o la derrota a Miribilla davant el Bilbao per 93-69, deixant escapar un
average de +16 obtingut en el partit d’anada. Aquestes dues derrotes van precipitar la seva eliminació de l’Eurolliga en el TOP 16.
La participació durant un tram de la temporada de Rudy Fernández ( 16,1 punts en 9 partits disputats) i un altre conegut del Congost, com Serge Ibaka (6 partits), va permetre al Madrid mostrar un nivell de joc que no ha sabut mantenir quan aquests jugadors van marxar en reprendre’s la temporada de l'NBA, i va fer que a molts membres de la plantilla els costés més del compte trobar el seu rol en l’equip, fet que es va veure reflectit en algunes derrotes sorprenents (com la viscuda al camp del Joventut).
Estadísticament, els homes de Pablo Laso lideren les classificacions de punts a favor, assistències, valoració, llançaments de dos, rebots i faltes rebudes. Una mostra més de la seva principal arma: el joc ofensiu. Gerard Barbé, delegat de l’equip, afirma que “són l’equip més ofensiu de la competició i els que més juguen al contraatac". Les opcions, per a ell, passen per “intentar controlar en tot moment el ritme del partit i no deixar que corrin". Individualment destaquen Sergio Llull (10,4 punts i 4,3 assistències), l’ànima de l’equip; el canoner Jaycee Carroll (11,7 punts, màxim anotador de l’equip), i l’etern Felipe Reyes (12,3 valoració), que segueix complint com sempre i donant guerra sota els taulells sempre que és a pista.
El retorn de Sergio Llull a la que va ser casa seva durant quatre anys, així com el fet que els manresans no derroten els de Madrid com a locals des de la temporada 1997-98, quan es va acabar guanyant la lliga, fan que el de demà sigui un partit ple d’al·licients. I d’esperança: de les set derrotes dels blancs a la lliga, sis han estat a domicili.
Sergio Llull torna al pavelló que el va veure créixer. Foto: Manel Mas
