Si em despisto, en qüestió de pocs mesos, el mòbil se m’omple de fotografies. Entre totes les imatges, s’hi barregen les bajanades que ens enviem amb els amics per WhatsApp i els moments especials que voldria guardar en una carpeta per no perdre’ls. Tenim milers de fotografies al mòbil, vídeos de moments que probablement ja no recordem i captures de pantalla que algun dia ens van semblar importants. Ho guardem tot, com si prémer un botó fos suficient per assegurar-nos que res no desapareixerà. Però, enmig d’aquesta necessitat de registrar-ho tot, em pregunto si d’aquí a uns anys encara conservarem aquestes imatges o si s’hauran perdut per sempre en algun racó del núvol. Fa uns dies vaig passar una estona amb la meva àvia mirant un àlbum de fotografies de feia vint anys. Totes estaven etiquetades amb la data i una breu descripció del que fèiem en aquell moment. Mirar-les en paper ens va transportar al passat, a qui érem i a tot allò que hem viscut. Hi ha alguna cosa especial en les fotografies impreses: la capacitat de retenir un instant i fer-lo etern. Em pregunto si les imatges digitals ens provoquen la mateixa sensació.
Mentre fullejàvem l’àlbum, pensava que en l’època de la meva àvia no era tan freqüent fer-se fotografies i les poques que conserva de la joventut són com un tresor. Avui podem fer centenars de fotografies en un dia sense haver de pensar on les guardarem. Les imatges es multipliquen, però també es dilueixen entre milers de fitxers que rarament tornem a obrir. Allò que volíem salvar acaba enterrat en una carpeta digital. Em preocupa que, amb els anys, passi el mateix que amb aquells cassets i cintes de vídeo que ara necessiten aparells especials per poder-los reproduir. Què passarà amb les fotografies que guardem si els dispositius canvien o desapareixen les plataformes i les xarxes socials on publiquem les imatges? Acumulem molts records a Facebook o Instagram i anem construint una petjada digital que, massa sovint, queda lluny de l’autenticitat i la intimitat d’un àlbum de fotografies personal. Per molta capacitat d’emmagatzematge que tinguin els telèfons mòbils, no hauríem de perdre mai l’hàbit de seleccionar, tornar a mirar i a donar a allò que volem recordar l’espai que mereix, en el format que sigui. Perquè potser, d’aquí a vint anys, tornarem a mirar les fotografies actuals i somriurem.
