No cal afegir res a les imatges que va veure tothom: una tropa de joves i adolescents assaltant comerços del centre de Barcelona, trinxant marquesines, tombant semàfors, cremant i arrasant tot el que trobaven al seu pas amb una violència extrema. Tot sense cap manifestació prèvia i sense cap discurs que expliqués el perquè d’aquells aldarulls planificats ni el mal que van fer. I l’endemà, l’anàlisi. Experts de tota mena disseccionant els fets i elucubrant qui podia haver-hi rere aquella acció i quins motius podia tenir per haver-la provocat. Hi havia sospitosos per a tots els gustos: la ultradreta, la ultraesquerra, Rússia, Israel, Trump... Des dels annalistes més rigorosos fins als que en qualsevol cosa hi veuen una conspiració, tots tenien les seves teories. Però no va parlar ningú del moll de l’os de la qüestió: la manca de valors i, per dir-ho ras i curt, de la maldat del seus protagonistes.
Trump, Rússia o el papa de Roma poden influir, dirigir, manipular i fer tot el que els tertulians més erudits i més informats es puguin arribar a imaginar. Però cap força oculta podria llançar aquella turba a la destrucció i al saqueig si tots aquells lladres i trinxeraires no tinguessin la baixesa moral que van demostrar. Aquella era la clau de tot plegat, més que no pas la mà oculta que els va dirigir, i era també el que més ens hauria de preocupar. Perquè per molt que les circumstàncies polítiques i socials canviessin com si donéssim la volta a un mitjó, aquells individus, que ara són joves i en un no res seran adults, seguiran sent uns malànimes tota la vida. I la persona sense principis, sense compassió i sense escrúpols que porten dins podrà aflorar en qualsevol moment i en qualsevol circumstància. Només de pensar-ho fa esgarrifar. Tret que visquis en un núvol beatífic i pensis que “són nens” i que la culpa és de l’Elon Musk o del TikTok. Vivíem tranquils quan la xusma era un estrat residual amb un aspecte tan identificable com el Makinavaja. Ara els tipus més indesitjables es confonen entre aquell munt de barbamecs que en ple juliol es passegen amb la caputxa posada. Entre ells s’hi barregen els que cremen i saquegen com si fessin esport, i per aturar-los no serveix de res crear una comissió d’experts. Urgeix tallar-los les ales. Després ja debatrem sobre què cal canviar.
