La feliç decisió de l’editorial Comanegra de recollir relats inèdits de Jordi Cussà en un nou volum (Actuació de gala. Tria de contes (1981-2020)), a banda de certificar la bona entesa entre qui va ser el principal editor de l’autor (Jaume Huch, editor de l’Albí, que signa un deliciós epíleg) i qui s’ha convertit en el seu editor pòstum (Jordi Puig, editor de Comanegra), ens permet recuperar, com a lectors, la força narrativa d’un dels escriptors més importants de la literatura catalana d’aquest primer terç de segle.
A Actuació de gala trobarem textos escrits per Cussà els darrers anys de vida al costat de textos de quan era molt jove. Tot i la distància entre els primers relats i els últims, la sensació d’unitat és sorprenent. El potencial, la capacitat fabuladora, el talent, l’estil i l’actitud artística de Jordi Cussà ja quedaven al descobert en els seus primers textos, escrits quan l’autor tenia poc més de vint anyets, durant els primers anys vuitanta. Després, va entrar en un període pràcticament estèril des del punt de vista literari (i que va coincidir amb el que ell anomenava «els anys vermells», els de l’addicció a les drogues dures).
I, amb el nou mil·lenni, un cop desintoxicat, va arribar la represa, l’escriptura compulsiva de poemes i relats i la publicació de totes les seves novel·les. Jaume Huch, a l’epíleg, parla del «naufragi generacional» que, en conjunt, plana rere l’obra de Jordi Cussà. Un naufragi del qual l’autor berguedà va ser, segurament gràcies a la literatura, un supervivent que no va deixar mai d’«obrir-se a la vida».
A Actuació de gala hi trobem l’essència de Jordi Cussà: un domini estratosfèric del llenguatge expressiu –estem parlant, probablement, de la millor i més personal simbiosi de llenguatge col·loquial i literari en la nostra literatura–, una capacitat narrativa incommensurable i unes històries plenes de perdedors i suïcides, però també d’enamorats plens d’esperança. A més, Actuació de gala és una forma immillorable de retrobar-nos amb la potència literària de Cussà o, si encara no en coneixeu l’obra, una bona manera d’endinsar-s’hi.
